La fibra òptica que necessita Lleida

La Diputació ha desencallat el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica, que promou amb la Generalitat, i al setembre preveu licitar la instal·lació de 116 quilòmetres de cables. La corporació provincial estendrà la fibra fins a una trentena de pobles del Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra i l’Urgell, en una xarxa que també connectarà els ajuntaments, consultoris i escoles de les poblacions que es beneficiaran de les obres. La pràctica totalitat d’aquests 116 quilòmetres, que aniran soterrats, transcorreran per carreteres que són titularitat de la Diputació, malgrat que en alguns casos passaran per vies municipals o de la Generalitat.

Mentre que l’ens provincial encara ha de començar la seua part del desplegament, la Generalitat va iniciar la seua fa anys i ha arribat ja a desenes de poblacions. El Govern preveu portar aquest any la seua xarxa fins a aproximadament 70 pobles de Lleida, segons dades del portal de la conselleria de Presidència. Només Aran, on la fibra del Govern ja arriba a Vielha, i la Cerdanya lleidatana no consten en el registre de la Generalitat d’actuacions previstes per al 2023.

En algunes localitats, les obres programades per a aquest any ja estan llestes. La Generalitat ja ha connectat totes les capitals de comarca de Lleida excepte el Pont de Suert. Per desplegar-la fins a aquesta població cal l’autorització del Govern central, perquè hauria de transcórrer per carreteres de l’Estat, ja sigui l’N-230 o l’Eix Pirinenc (N-260).

Aquestes comunicacions són vitals perquè els municipis de Ponent, el Pirineu i Aran disposin de totes les oportunitats que l’era digital permet i la presència de les quals és ineludible per diversificar la seua economia i assentar o augmentar la població en el medi rural. Des del turisme fins a la modernització dels regs, imprescindible pel canvi climàtic, passant per l’educació o la sanitat, es requereix un sistema ràpid i global per programar el progrés amb totes les tecnologies a l’abast. Aquest desplegament arriba amb molt retard, però és vital que ara que es reprèn connecti i ràpid tots els municipis.‘La pell de brau’Francina Armengol va citar Salvador Espriu per obrir un nou període polític en què els ponts diàleg seran més importants que mai.

La seua abraçada a la pluralitat lingüística a les Corts no ha tardat ni 24 hores a intentar ser dinamitada per la Generalitat valenciana, que insisteix a voler diferenciar el valencià del català, la qual cosa no té cap sentit acadèmic. Aquesta postura del PP i Vox de València només és el principi de les múltiples pressions i boicots que aquest intent per aplicar l’Estat plurinacional rebrà a la pell de brau.