La modernitat de les tradicions

La tecnologia avança a passos gegantescos en pràcticament tots els aspectes de les nostres vides i aquesta tendència anirà a més amb la Intel·ligència Artificial, que ha vingut per quedar-se i per revolucionar moltíssims sectors de la societat, especialment a nivell laboral. Benvinguts siguin aquests avenços que han de servir, en teoria, perquè guanyem en benestar i, en resum, en temps, un dels béns intangibles més preuats i, alhora, menys fàcils d’aconseguir. Com diem, ens hem de felicitar de tot plegat, però sense oblidar el patrimoni cultural i tradicional que ens ha permès arribar fins on som.

Aquest llegat es manifesta de múltiples maneres i aquests dies, carregats de festes majors i celebracions de tot tipus, n’hem tingut mostres que, al seu torn, suposen atractius turístics autòctons que atreuen i delecten els qui hi participen. A les Garrigues, per exemple, aquest cap de setmana s’han succeït tres exemples d’activitats tradicionals que han de promocionar-se i conservar-se pel seu interès. D’una banda, el Festival de la Granadella que, un any més i ja en van trenta, uneix música i activitats com l’entranyable Cursa de les Pedretes, amb uns precoços participants a qui encara no els mou la competició.

Així mateix, a les Borges Blanques es va celebrar un concorregut curs d’elaboració d’orelletes, el dolç tradicional amb el qual culminen tants àpats festius de Ponent i que, per sort, es va mantenint generació rere generació. Per la seua part, la Floresta va omplir de música balcons, entrades de cases i terrasses, recuperant així la vida que tenien antany els carrers dels pobles les nits d’estiu, quan els veïns encara sortien a “prendre la fresca”. Aquests exemples, igual que d’altres com la Fira de l’Ovella, que arriba a la tretzena edició a Llavorsí, i a la qual avui succeirà el 35 Concurs de Gossos d’Atura, demostren que la tradició pot ser sinònim de modernitat, i també, esclar, d’oportunitat, ja que es converteixen en un actiu més per atreure turisme, per la qual cosa cal potenciar iniciatives d’aquest tipus.El futur de Lo BaratilloI parlant de tradicions, què més tradicional per a Lleida que els joguets, pilotes de goma, minicotxes i minipianos que copaven la façana d’un edifici del carrer Major fins a finals dels 70? Per descomptat, ens referim a Lo Baratillo.

Després de la negativa d’Artesa de Lleida de cedir un espai per mostrar el gran fons recopilat pel col·leccionista Manel Gigó, la Paeria podria assumir aquest projecte i crear el Museu de les Joguines. De segur seria un nou al·licient per als visitants de Lleida i per als ciutadans que volguessin recordar o descobrir tot un clàssic de la capital.