Trenta-sis dones assassinades

El nombre de dones assassinades per la parella o exparella a Espanya des de començament d’any ha ascendit a 36 després de confirmar-se el cas d’una dona de 50 anys, presumptament assassinada per la seua parella el passat 15 de juliol a Madrid, encara que el cadàver no es va trobar fins al 17 d’agost. Amb la confirmació d’aquest cas, la xifra de dones mortes per violència masclista a Espanya ha augmentat a 1.220 des de l’any 2003, quan es van començar a recopilar aquestes dades. La víctima tenia una filla i un fill majors d’edat i, segons va informar el ministeri d’Igualtat, no existien denúncies prèvies contra el presumpte agressor.

La ministra d’Igualtat en funcions, Irene Montero, i la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, van expressar la seua més absoluta “condemna i rebuig” a aquest assassinat i van traslladar “tot el seu suport” a familiars i amistats de la víctima. Les dos van demanar “tots els esforços des de les institucions, administracions i el conjunt de la societat per arribar a temps i evitar més morts”. El ministeri d’Igualtat recorda que el telèfon 016, les consultes online a través del correu electrònic 016-online@igualdad.gob.es, el canal del WhatsApp en el número 600 000 016 i el xat online, accessible des de la pàgina web, continuen funcionant amb normalitat les 24 hores, cada dia de la setmana.

Al 016 es pot demanar assessorament sobre els recursos disponibles i els drets de les víctimes de violència de gènere, així com assessorament jurídic de 8 a 22 hores tots els dies de la setmana, amb atenció en 53 idiomes i un servei adaptat a possibles situacions de discapacitat. En cas que no sigui possible realitzar una trucada i davant d’una situació de perill, es pot utilitzar l’aplicació ALERTCOPS, des de la qual s’enviarà un senyal d’alerta a la policia amb geolocalització. Aquests mitjans d’assistència poden ser activats per la víctima i també per qualsevol persona que conegui o sospiti d’un cas de violència de gènere.

Aquests i tots els protocols que tenen disponibles també la Generalitat de Catalunya i alguns ajuntaments són sens dubte necessaris, però la xacra del terrorisme domèstic no cessarà fins que la cultura de la igualtat no sigui assumida i aplicada per cada sector de la societat, des de les administracions fins als mitjans de comunicació, les xarxes socials, l’esport (el cas Rubiales és un clar exemple de rols sexistes no superats), la música, el cine, l’empresa o la justícia. Hem reiterat en moltes ocasions que les lleis que emparen la igualtat i protegeixen les dones són necessàries i imprescindibles, però que no seran suficient per revertir segles de masclisme i de subordinació dels drets col·lectius i individuals del sexe femení. És cert que s’ha avançat molt i en molts àmbits, però queden encara molts murs per enderrocar.