Compte enrere per a la investidura

La decisió de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, de fixar l’intent d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo en els pròxims dies 26 i 27 de setembre (en primera sessió es requereix majoria absoluta de 176 diputats i en la segona més sis que nos) farà que comenci a córrer el temps legal de dos mesos per a una hipotètica repetició electoral que només se celebraria en el cas que fracassi aquesta primera oportunitat del líder del PP i tots els altres intents d’investidura, de Pedro Sánchez o, de nou, de Feijóo, que es produeixin en aquell període. Si durant el mateix període cap candidat no obté els suports necessaris, es dissoldran les Corts i s’iniciarà un nou temps electoral, amb una campanya de només una setmana que arrancarà la nit de Reis, i les eleccions se celebrarien el diumenge 14 de gener. Aquesta data ve determinada per la Constitució, que al seu article 99 estableix que, “si transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació d’investidura, cap candidat no ha obtingut la confiança del Congrés, el rei dissoldrà les dos cambres i convocarà noves eleccions amb la ratificació del president del Congrés”.

S’obre, doncs, l’etapa de negociacions que, en el cas de Feijóo, només farà servir per intentar convèncer el PNB que permeti amb el seu sí o abstenció un govern conservador i per dinamitar tant com pugui l’alternativa progressista. El Partit Popular vol una repetició electoral perquè està convençut que part dels electors del PSOE canviaran de vot davant de la tessitura que Pedro Sánchez només podrà governar amb el suport dels independentistes. L’opció del PNB ha estat descartada des del primer dia pels bascos pel seu rebuig radical d’unir-se a Vox, partit que ha dit amb llum i taquígrafs que il·legalitzaria totes les sigles sobiranistes si tingués poder per fer-ho.

Per tant, per no anar a les urnes el 14 de gener del 2024, l’única opció que queda és el bloc progressista amb el suport de Junts i PNB. Aquesta possibilitat és també complicada perquè els de Carles Puigdemont ja han anunciat, per activa i per passiva, que en aquesta ocasió no es conformaran amb promeses de diàleg, sinó que volen fets concrets que passin per l’amnistia i autodeterminació, dos premisses molt complicades de complir per al PSOE abans del mes de novembre. Arribats a aquest punt, només es pot demanar a tots els actors d’aquests possibles pactes que no oblidin que per sobre dels seus interessos de partit, egos, guerres internes, pressions mediàtiques, empresarials o judicials, hi ha els ciutadans, que haurien de ser els destinataris de totes les seues decisions.

I que tenen una oportunitat històrica de començar un nou camí en la política de l’Estat espanyol i deixar enrere la transició, amb els seus pros i les seues contres, i constituir un estat plurinacional i modern.