EDITORIAL
Diàleg davant del conflicte per la caça
Més de 300 caçadors van participar aquest dissabte passat en una concentració a Cubells i una posterior marxa lenta per carretera des d’aquesta localitat fins a Ponts, passant per Artesa de Segre, amb la posterior tornada al punt d’inici. La mobilització convocada per la plataforma Gossers de Catalunya protestava contra una nova normativa de la Generalitat que exigeix als que siguin propietaris de 14 gossos o més disposar de gosseres esportives per a ells, la qual cosa comporta requisits de construcció com per exemple que tinguin un 5% d’inclinació respecte al terra i que estiguin almenys a 200 metres de distància de granges. També incorpora l’obligació de treure els gossos fora de la instal·lació almenys una hora al dia i prohibeix que la seua alimentació bàsica sigui a base de carcanades.
L’entitat està a favor de regular la tinença de gossos, però discrepa d’alguns dels criteris fixats i, a més, reclama que els caçadors tinguin un pes més gran en l’elaboració de la nova llei de caça que prepara la Generalitat. Aquesta administració, per la seua part, assegura que la nova norma s’ha fet d’acord amb la Federació de Caça, que no ha secundat aquesta protesta. Sigui com sigui, la magnitud de la mobilització, que inclou una vaga de caça, suposa un problema en un moment en què aquesta activitat s’ha convertit en essencial per intentar posar límit als perjudicis que provoca la sobrepoblació d’animals com els senglars, conills i, cada vegada més, cabirols.
Per això faria bé la Generalitat d’intentar buscar una solució satisfactòria per a totes les parts. Sense posicions inflexibles, segur que és possible trobar punts de trobada, partint de la base que, d’una banda, els caçadors són els primers interessats a mantenir els gossos en bon estat i, per l’altra, que hi ha d’haver mecanismes que permetin castigar els que incompleixin aquesta premissa. Buscar fórmules que permetin compatibilitzar la caça amb el benestar dels gossos i amb altres activitats a la natura interessa a tots.Ajuda als damnificatsEl gran terratrèmol al Marroc, que ha causat més de 2.000 morts, s’ha viscut de forma molt més pròxima que altres registrats en aquest país fa unes dècades pel gran nombre de marroquins que s’han establert a Lleida i Catalunya i perquè són molts els catalans que viatgen per turisme o negocis a aquest país.
Ahir, Lleida va expressar la seua solidaritat amb un minut de silenci i la Paeria va animar a afegir-se a les accions d’ajuda. Sobre aquest punt, crida l’atenció que el Marroc tardés més de 24 hores a sol·licitar ajuda internacional i només a quatre països, de manera que no estaria de més intentar garantir que aquesta ajuda acabi arribant als damnificats.