La Diada i la seua transcendència política

Catalunya ha viscut moltes Diades històriques, des de la primera commemoració dels fets del 1714, quan Catalunya va perdre els seus furs a les mans de les tropes borbòniques, i que va ser una senzilla missa a l’església de Santa Maria del Mar l’11 de setembre del 1886. Hi van assistir importants personalitats del catalanisme de l’època com el dramaturg Àngel Guimerà o el polític Valentí Almirall. El 1888, aprofitant la inauguració de l’Exposició Universal a Barcelona, es va instal·lar una estàtua dedicada a Rafael Casanova davant de l’Arc del Triomf, que es va convertir en punt de referència de tota mena d’actes reivindicatius.

L’any 1891, l’entitat Foment Catalanista va organitzar la tradicional vigília en honor als màrtirs del 1714 a Barcelona i molt aviat altres pobles i ciutats es van sumar amb actes com misses, conferències, discursos, obres de teatre, cants i lectures de poemes. Amb la proclamació de la Segona República va adquirir un caràcter més institucional i polític, i alhora va gaudir d’una gran participació popular. La del 1931 i la del 1932 van estar marcades per l’Estatut de Núria, mentre que la del 1934 es va fer enmig dels conflictes generats per la llei de contractes de cultiu i la del 1935 va estar afectada per l’empresonament del Govern de Lluís Companys i la suspensió de l’autonomia catalana.

El franquisme la va prohibir i després de la restauració democràtica un acte massiu a Sant Boi de Llobregat, l’11 de setembre del 1976, va agrupar els partits i sindicats catalans. L’any següent es va poder fer la primera manifestació a Barcelona, que va reunir un milió de persones sota el lema “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”, que va tenir conseqüències polítiques gairebé instantànies: el 29 de setembre es va restablir la Generalitat de Catalunya i el 15 d’octubre es va aprovar la llei d’amnistia política i el nou Estatut el 1979. La Diada de l’Onze de Setembre va ser declarada Festa Nacional catalana l’any 1980, amb la recuperació de la democràcia (Llei 1/1980, de 12 de juny).

L’actual cicle sobiranista va arrancar amb la massiva manifestació, reclamant el dret a decidir, de juliol del 2010 (després de les retallades impulsades pel PP a l’Estatut del 2006) i totes les Diades successives, fins a dia d’avui, han tingut un marcat caràcter independentista que han anat escenificant el múscul polític de les aspiracions catalanes de poder votar a les urnes el seu futur. Ara, de nou l’11 de Setembre té una altra cita amb la història perquè la investidura de Pedro Sánchez està en mans d’ERC i Junts i de les decisions que adoptin, tant socialistes com nacionalistes catalans, dependrà l’immediat futur d’aquesta Catalunya plural i resilient que va tornar ahir a sortir al carrer. Són moltes les sensibilitats a convergir i els polítics tenen la responsabilitat de buscar una sortida en la qual la majoria se senti còmoda.