Un tauler polític molt complicat

El sobiranisme de base, malgrat que amb signes de desgast evident, tant en la manifestació com en els comicis, continua reclamant al carrer el dret dels catalans a decidir el seu futur a les urnes. Els dos grans partits independentistes, Junts i ERC, es troben en plenes negociacions amb el PSOE i Sumar per donar suport a una possible investidura de Pedro Sánchez. Aquest ha estat el teló de fons d’unes marxes en les quals s’han subratllat diverses reivindicacions històriques de l’independentisme: la llengua, les causes judicials, el dèficit en infraestructures i la falta de recursos econòmics que ofeguen l’economia catalana en cada una de les seues conselleries.

El missatge dels convocants, l’ANC, ha estat la petició que republicans i juntaires no es conformin amb l’amnistia i pressionin per aconseguir també un referèndum d’autodeterminació. A més, l’Assemblea va anunciar que té la intenció d’impulsar una llista cívica que es presentaria a les pròximes eleccions al Parlament, d’aquí a un any i mig a tot estirar, amb els postulats de màxims exposats ahir per la presidenta d’aquesta entitat, Dolors Feliu. És evident que després de deu anys de perenne presència massiva als carrers amb motiu de la Diada i la judicialització del procés, que ha portat a la presó o a l’exili els seus líders, una part de la ciutadania demostra esgotament i frustració pels pocs avenços aconseguits després de l’envit del 2017 i que les bases de l’independentisme i els dos grans partits que el representen no es posen d’acord en com ha de ser el diàleg amb l’Estat ni en els tempos gestionables per a aquest objectiu.

Aquesta fractura va propiciar una victòria aclaparadora del PSC a les últimes eleccions, ja que el socialisme català va aconseguir al juliol més representació per si sol (21 diputats) al Congrés que la suma de Junts i ERC (7 cada un). Un panorama complicat que l’arribada d’una nova agrupació electoral, si es consolida, trencarà encara més. Perquè malgrat que tots els votants de l’1-O tinguessin la mateixa meta, el referèndum sobre l’autodeterminació, ara només comparteixen aquesta premissa però el mentrestant els divideix cada vegada més.

Per la seua part, el PSOE continua preparant la negociació amb Junts que inclou l’amnistia, la llengua i l’economia, però que ara com ara no concep cap consulta, ni com la del Quebec ni la d’Escòcia, entre altres coses perquè el seu marge de maniobra és molt curt: en el seu propi partit tenen pesos pesants que neguen l’amnistia; el poder judicial, que s’entossudeix a configurar-se com una cambra política, quan no ho és ni li correspon, ja anuncia les mateixes traves que van retallar l’Estatut; i per descomptat PP i Vox ja han posat a greixar tota la seua maquinària per evitar “que Espanya es trenqui”. Delicat tauler d’escacs que requerirà molt de tacte per evitar noves eleccions.