Taxa justa de les escombraries

Un centenar de municipis de Lleida preparen la implantació de la denominada taxa justa de les escombraries, que implica el cobrament personalitzat del gravamen a cada usuari del servei de manera que serà proporcional a com de bé o de malament se separi els residus per al reciclatge. Segons l’Agència de Residus de Catalunya, actualment només Lleida ciutat (entre els 231 municipis de la demarcació) té aprovada una taxa justa, però que encara no aplica. Però des del 2019 l’ARC ha atorgat ajuts a projectes d’implantació d’aquesta taxa personalitzada, o estudis per fer-ho, a 9 ens locals i supramunicipals que ho han demanat i que inclouen 94 municipis.

Majoritàriament, assenyala l’agència, aquests projectes estan en execució. Quan estiguin implantats, la taxa justa serà una realitat. A Catalunya, només hi ha 13 municipis amb taxa justa però la preparen un total de 317.

No només la Generalitat impulsa el reciclatge de residus. També la UE i l’Estat proven de generalitzar-los. Les intencions són lloables i clares, però aquesta implantació té molts problemes col·laterals que ara com ara no estan resolts en cap municipi català.

El perquè és evident. Per molts xips que s’implantin sense un control de l’abocament i les multes conseqüents serà molt complicat avançar en aquesta taxa justa i només cal comprovar l’estat dels contenidors o de les bosses amuntegades on està implantat el porta a porta per comprovar que avancem cap a una recollida més neta i sostenible, però que estem encara molt lluny d’aconseguir-ho.Català i aranès al CongrésEl Congrés escura una mica més els temps perquè els diputats puguin parlar en les llengües oficials ja en els plens de la setmana vinent. La Mesa va arribar ahir a un acord perquè català, aranès, eusquera i gallec s’hi puguin utilitzar de forma immediata amb un sistema de traducció habilitat perquè tothom pugui entendre els discursos.

Precisament en aquestes sessions de la setmana que ve, que se celebraran dimarts i dijous, el Congrés aprovarà la modificació del reglament que regula que aquestes llengües es puguin emprar en tots els àmbits de la Cambra Baixa. Una bona iniciativa per part dels grups parlamentaris nacionalistes de tot l’Estat, avalada per la nova presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha apostat per aquesta pluralitat lingüística que avala la Constitució des que va prendre possessió del càrrec. Però el problema del català no és ara com ara que es pugui utilitzar a les Corts, sinó al carrer, ja que el seu retrocés quotidià és una evidència demostrable que les institucions catalanes han de revertir de forma immediata i prioritària.