La Cambra, innovació i bioeconomia

Les cambres de comerç lleidatanes es van renovar aquest dimecres i tant a Lleida com a Tàrrega hi va haver una candidatura única després que les organitzacions territorials es posessin d’acord i busquessin el consens. A la de Lleida, que és el més extens de Catalunya, s’ha apostat per la continuïtat de Jaume Saltó, que ja va anunciar en la presa de possessió que aquest segon també serà el seu últim mandat, i amb la voluntat de completar la tasca començada aquests últims quatre anys que es va veure entelada per l’impacte de la pandèmia. Cal destacar la incorporació al plenari de dos grans empreses, Vall Companys i la Corporació Alimentària Guissona, que són referents econòmics del territori i que, com va assenyalar el president reelecte, no necessiten estar a la Cambra però sí que poden aportar molt a l’entitat, i també el rejoveniment del plenari amb una sensible disminució de l’edat mitjana.

En el que sí que hi haurà continuïtat és en la vocació unitària de la Cambra, d’aglutinar com ja va fer en l’anterior mandat tots els empresaris de Lleida amb una sola veu, buscant millorar les infraestructures del territori i fer realitat l’eslògan de “terra d’oportunitats”.En el programa de Saltó es posa l’accent en l’aposta per la innovació i per la bioeconomia i la transició verda amb comissions que aprofundiran els treballs de l’anterior mandat, com acabar de desenvolupar la mediació entre empreses i sobretot treballar al servei de les empreses i el comerç de Lleida, que és l’objectiu fundacional de la Cambra. I a diferència del que s’ha viscut a la cambra barcelonina, Saltó va destacar que a la Cambra no es ve a parlar de política sinó d’economia i a influir en la política econòmica per aconseguir millors serveis i avantatges per a les nostres empreses. El hàndicap és que continua sense aprovar una norma reguladora de les cambres i que els successius canvis normatius els han obligat a reinventar-se i a buscar noves fórmules per millorar l’atenció a les empreses, la innovació i la internacionalització.

El repte està servit.Línia de ManresaL’anunci que es doblaran les freqüències a la línia de Manresa és sens dubte una bona notícia, però és només un pegat en un servei anomenat Rodalies Lleida que no existeix, ni en combois ni recorreguts ni horaris. A banda de carències de trens falten maquinistes, estacions i connexions, i els retards i incidències impossibiliten a la majoria de veïns del pla o el Pirineu constatar que tenen una alternativa a l’automòbil per desplaçar-se per Lleida o cap a la resta de Catalunya, AVE al marge, evidentment. És un esglaó però l’escala és llarga.