Males notícies per a les llars

El Banc Central Europeu (BCE) va aclarir dijous tots els dubtes sobre el camí que prendria en la reunió més discutida fins a la data. Finalment, l’organisme va decidir per “una majoria sòlida” elevar per desena vegada consecutiva els tipus d’interès a l’Eurozona, conduint la taxa de refinançament –aquella que marca l’interès que cobren per préstecs com els hipotecaris– fins al 4,5%, que són màxims de l’any 2001, i la taxa de dipòsit a nivells històrics del 4%. No hi haurà més pujades, amb la qual cosa en les reunions d’octubre i desembre (les dos que falten en l’any sobre política monetària) el Consell de Govern del BCE s’inclinarà per una pausa en una escalada que no té precedents en la història de la institució, encara que la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha preferit no dir-ho amb rotunditat.

“El que hem decidit, i ha quedat reflectit dos vegades en el comunicat, basat en tots els números i previsions que tenim disponibles, és que considerem que els tipus d’interès han assolit nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran de forma substancial al ràpid retorn de la inflació a l’objectiu”, va assenyalar durant la seua compareixença la màxima responsable del BCE. El focus del mercat ara s’ha redirigit a valorar a quant de temps equival el long enough (o prou extens) que el BCE repeteix com un mantra des de fa mesos per controlar la inflació. Lagarde va dir públicament que sobre la taula no va estar en aquesta ocasió determinar el període pel qual els tipus oficials romandran en màxims, però el cert és que les estimacions del conjunt d’analistes parlen, com a mínim, de l’estiu del 2024.

Això implica que, en cas de ser cert, i complir-se les estimacions, el BCE podria rebaixar les taxes el juny/juliol de l’any vinent, cosa que implica que aquelles llars que tinguin firmada una hipoteca a tipus variable no gaudiran de cert respir fins al setembre del 2024. No són bones notícies, ni els preus pels núvols ni la pujada de tipus, perquè ambdós ofeguen l’economia familiar, llasten el creixement empresarial i fins i tot perjudiquen la salut col·lectiva.El dilema del PPEl PP ha de decidir si vol abraçar-se a les tesis reaccionàries de José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso o prefereix ser el partit de centredreta que va prometre Feijóo. El primer camí els portarà a estar més a prop que mai de Vox i a dependre sempre de l’extrema dreta per governar, perquè la societat espanyola ja va decidir el juliol passat que prefereix una societat plural sense majories absolutes.

De la seua decisió depenen moltes coses més que el futur de les seues sigles.