Un debat obert i dolorós

Històricament, els mitjans de comunicació hem silenciat el suïcidi. Es considerava que informar sobre aquestes morts podia provocar l’anomenat efecte Werther o, el que és el mateix, les notícies sobre suïcides podien incitar altres persones a acabar amb la seua vida. En els últims anys, tanmateix, els experts es mostren més partidaris de normalitzar el tractament del suïcidi. El 2016 el Consell de l’Audiovisual de Catalunya va publicar unes recomanacions en les quals assegurava que, per la nostra influència en l’opinió pública, els mitjans de comunicació podem ser una eina útil per trencar “el tabú i l’estigmatització que es creen tant pel que fa a la persona que mor com en relació amb els seus familiars i entorn, així com per combatre estereotips”. Des d’aquesta perspectiva, la cobertura responsable d’una notícia pot arribar a tenir un efecte preventiu, l’anomenat efecte Papageno, en honor al personatge homònim de La flauta màgica de Mozart, als qual tres nens van dissuadir d’acabar amb la seua vida mostrant-li alternatives. Les xifres són contundents. En el primer semestre del 2023 es van registrar més morts per suïcidi (18) que per accidents de trànsit (14) a les comarques de Lleida. El 2022, últim any del qual se’n tenen dades amb l’exercici tancat, la tendència no variava: 29 persones es van treure la vida a la demarcació de Lleida i 27 van morir a les carreteres de la província. El debat està servit. La Generalitat va posar en marxa a mitjans de desembre la campanya No els deixem caure en el pou del suïcidi, per promoure la detecció de les conductes suïcides per part de l’entorn de les possibles víctimes. I, per això, el psiquiatre Àngel Pedra i el psicòleg Xavier Amat coincideixen que cal visibilitzar el suïcidi. Això sí, evitant el sensacionalisme, per la qual cosa la nostra prudència ha de ser extrema, especialment quan les víctimes són menors d’edat. Avui donem la paraula als experts, que recomanen estar atents a signes d’alarma, com canvis d’actitud, aïllament o la manifestació del desig de morir, sobretot en el cas d’adolescents. És responsabilitat de tots revertir unes xifres certament alarmants.Deu anys d’un despropòsitLa reforma local impulsada pel ministre Cristóbal Montoro (PP), que va entrar en vigor el 31 de desembre del 2013, aixeca butllofes entre els alcaldes després de deu anys en vigor, nou recursos d’inconstitucionalitat i un conflicte en defensa de l’autonomia local plantejat per 2.939 municipis de l’Estat. Per a molts edils de les comarques de Lleida la reforma ha suposat un atac frontal a l’autonomia municipal. Un fracàs