Els rics són més rics

Tretze mil propietaris posseeixen la quarta part dels béns immobles registrats a les comarques de Lleida. Són persones físiques i empreses que tenen sis o més propietats al seu nom, el doble que el 2007, abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. L’evolució del mercat immobiliari després de la gran crisi del 2008 va afavorir que les entitats bancàries i els fons d’inversió aconseguissin la titularitat d’un gran nombre de pisos a la província de Lleida i, en paral·lel, hi ha hagut una progressiva concentració de la propietat en mans de particulars i empreses. Així ho indiquen les dades de la direcció general del Cadastre. El 2007 hi havia un total de 6.313 persones físiques o jurídiques que eren titulars de sis immobles o més. El 2023, aquest número s’havia més que duplicat, fins als 12.897, i d’aquests propietaris, 10.090 tenien entre 6 i 10 béns immobles al seu nom; 2.318 eren amos d’entre 11 i 25; 327, d’entre 26 i 50; i els 162 restants en tenien més de 50. A través del Cadastre també es pot constatar que la majoria d’aquests propietaris són particulars, en concret al voltant d’un 80%, davant el 20% de persones jurídiques. A les comarques de Lleida, el Cadastre té censats un total de 413.275 béns immobles urbans distribuïts entre 278.383 titulars. La propietat de béns rústics també ha tendit a la concentració. Així, el 2007, els propietaris que tenien 6 béns rústics o més eren 22.803, la quarta part del total de titulars. L’any passat, aquesta xifra havia augmentat fins als 26.302 a les comarques de Lleida. El gran crac del 2008 ha acabat per accentuar més les diferències socials i els rics són més rics ara i els pobres, més pobres, en especial després que la crisi derivada de la pandèmia s’encavalqués a l’econòmica i s’acarnissés amb la classe mitjana, que no ha deixat de perdre poder adquisitiu. Unes desigualtats que tensen en excés la societat. Que menys de tretze mil persones siguin les propietàries de la quarta part del parc immobiliari registrat a les comarques de Lleida convida a la reflexió.Mascaretes i senyDesprés de més de tres anys de pandèmia, sembla que poc n’hem après i de nou han de ser les autoritats sanitàries les que ens obliguin, a partir d’avui, a fer ús de la mascareta als centres sanitaris, totalment desbordats pels contagis de virus respiratoris com els de la grip i la covid. És de sentit comú protegir-se i protegir els més vulnerables. De la mateixa manera que sabem que cal ventilar, hem de rentar-nos les mans sovint i hem d’esternudar al colze per evitar propagar malalties. Hem de tenir seny