EDITORIAL
El debat de la nova cultura de l’aigua
El riu Segre continua en emergència per vintè mes consecutiu per la sequera, mentre que els embassaments del curs mitjà i baix de l’Ebre alleugen aigua des de fa dies, segons l’últim balanç de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Això es deu a les intenses pluges registrades a la capçalera en els últims dies, principalment a Euskadi i Navarra, que han fet que el pantà de Mequinensa estigui gairebé al 80% amb 1.077 hectòmetres cúbics emmagatzemats (té una capacitat per a 1.372) i Riba-roja al 96% amb més de 200. Fonts d’Endesa i de la CHE van confirmar que el primer embassament ha anat deixant anar entre 400 i 600 metres cúbics per segon per turbines des de fa dies, i Riba-roja i Flix també fan el mateix per garantir la capacitat als embassaments de cara a possibles avingudes en les properes setmanes. No obstant, van remarcar que aquesta és una operació normal. Aquesta situació beneficia especialment el curs mitjà del riu i el Delta de l’Ebre després de mesos de sequera. D’altra banda, tant la Pallaresa com la Ribagorçana han sortit de la situació d’alerta que arrossegaven des de fa mesos, encara que per un escàs marge, va indicar la CHE. Els embassaments de la Ribagorçana (Baserca, Escales, Canelles i Santa Anna) emmagatzemen 378,9 hectòmetres cúbics, mentre que els de la Pallaresa (Sant Antoni, Terradets i Camarasa) n’acumulen 275. Pel que respecta als pantans del Segre, Oliana i Rialb, sumen gairebé 150 hectòmetres cúbics a l’espera de comptabilitzar el cabal de les últimes pluges. Per tant, la situació, no sent òptima, és millor que la de l’any passat i hauria de permetre abordar qüestions enrocades a tenir en compte. D’una banda, l’harmonització de la Pallaresa, que és una obra prioritària, igual com la modernització, davant de l’evidència del canvi climàtic. Per una altra, la gestió catalana de l’Ebre i possibles intercomunicacions no ha de ser un tema tabú, sempre que es compleixin unes condicions, perquè el futur apunta a escassetat d’aigua i ni el consum de boca de les poblacions, ni els regadius o usos ramaders no han de perdre proveïments o producció per aquesta raó. El que procedeix és inventariar consums, necessitats agràries i industrials i garantir els recursos, plogui més o menys, i a partir d’aquí dissenyar la nova cultura de l’aigua. I aquest debat no pot prolongar-se més.Les rutes de la mort6.618 persones, una mitjana de 18 cada dia de l’any 2023, van morir mirant d’arribar a Espanya a través de les diferents vies migratòries marítimes l’any passat, un 276 per cent més que el 2022, en unes rutes de la mort a les quals cal trobar solucions d’acollida però sobretot i especialment als seus països d’origen