El preu de l’habitatge

Els lleidatans van destinar de mitjana el 2023 el 16,1% de la renda bruta familiar a pagar el lloguer i el 15,2% la hipoteca, segons l’estudi L’accessibilitat a l’habitatge a Catalunya elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. En tots dos casos es tracta dels segons percentatges més baixos de les setze ciutats estudiades de Catalunya, només per sota de Manresa. L’informe analitza també l’esforç familiar econòmic que es destina a l’habitatge per comarques, amb uns índexs a Lleida també inferiors a la mitjana catalana, amb l’excepció d’Aran, on destinen un 39,8% a la hipoteca, el segon índex més alt de Catalunya al darrere de la Cerdanya, amb un 42,1%. La Cambra de Comerç de la capital catalana aposta per un pacte de país per combatre el greu problema dels alts preus de l’habitatge a Catalunya i reclama incentivar la inversió privada i més despesa pública en pisos socials, cosa en què estem totalment d’acord. Però en el cas de Lleida ciutat i el pla seria important que tots els agents polítics i socials sabessin aprofitar aquests preus, que, sent alts, són dels més baixos de Catalunya, per posar en relleu Ponent, la seua situació estratègica i de proximitat amb Barcelona, la costa, Aragó, el conjunt del Pirineu i la seua sortida cap a França i Andorra, per dissenyar un horitzó de més prosperitat. És evident que les grans ciutats tenen avantatges a l’hora d’oferir feina, serveis, cultura i oci, però, a més del preu de l’habitatge, Ponent ha de posar en relleu la indiscutible millor qualitat de vida de l’entorn rural.Horitzó 2030L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, va presentar ahir els quatre grans pactes de ciutat que planteja el PSC per arribar a l’horitzó 2030 amb garanties que la capital de Ponent sigui una població pròspera, sostenible, social i cívica, quatre eixos que tots compartim, però que requereixen en primer lloc un teixit empresarial més gran, per a la qual cosa és imprescindible que el polígon de Torreblanca sigui una realitat sense més dilació. Els 1.700 habitatges socials són un gran anunci, igual que les comunitats energètiques, però tots els consistoris i la mateixa Generalitat projecten inversions en aquest capítol que no es concreten o que es prolonguen tant en el temps que ja no són efectives. I quant a una ciutat cívica i sostenible, ningú pot posar-li un però a l’aspiració, malgrat que l’actual equip de govern requerirà molta cintura política per tancar projectes importants dissenyats per l’anterior mandat i redefinir l’acollida després de descartar l’alberg. De la seua bona mà per aconseguir-ho depèn el futur immediat de la ciutat