Ciutats massa inhòspites

Un 36,6 per cent de les voreres de Lleida ciutat té un ample inferior a 1,8 metres o, el que és el mateix, no són accessibles. Darrere de la fredor de les estadístiques hi ha persones amb noms i cognoms a qui aquesta xifra els complica i molt el seu dia a dia. La que va ser la responsable tècnica de l’Agrupació de Defensa Vegetal Terres de Ponent, la primera que es va crear a Catalunya, i expresidenta de l’Orfeó Lleidatà Maite Torà ha creat el perfil d’Instagram maite_sobre_rodes, en el qual dona visibilitat a les situacions grotesques a què sovint han d’enfrontar-se les persones que, com ella, tenen problemes de mobilitat. Rampes que acaben en esglaó, fanals al pas de vianants, desaprensius que aparquen a la plaça destinada a persones amb discapacitat, timbres massa alts, edificis públics que no estan adaptats.. Tot és més difícil per a aquest col·lectiu. Qualsevol activitat quotidiana es complica. I així ho constata un estudi que la Paeria ha encarregat a la consultora Doymo dins del nou pla de mobilitat urbana. Més d’un terç de les voreres de la capital de Ponent o no tenen l’amplitud necessària per a la correcta circulació de vianants o són massa inclinades o tenen una concentració de guals que dificulten el pas de les persones amb mobilitat reduïda, d’edat avançada o, simplement, que porten un carretó de comprar o un cotxet de nadó. La bona notícia és que aquesta realitat que ens hauria d’avergonyir com a societat s’ha posat negre sobre blanc. Cal presumir que després de les demolidores dades d’aquest informe, les administracions posaran fil a l’agulla per reparar aquesta anomalia. Per barris, el Secà de Sant Pere és el menys accessible amb diferència. Un 88,87 per cent de les seues voreres (uns 11,58 quilòmetres de carrer) no arriben als 1,8 metres d’ample; en segon lloc destaca Vila Montcada, amb el 57,03 per cent de voreres que no compleixen els mínims (8,56 km), seguit de la Bordeta amb el 50,29 per cent (22,6 km). Feta la radiografia, la magnitud de la tragèdia és clara i diàfana i afecta, a més, gairebé tota la ciutat. És urgent que Lleida deixi de ser una ciutat inhòspita. No és –tan sols– la demanda d’un col·lectiu: tots podem necessitar una cadira de rodes o un caminador i no per això hem de resignar-nos a ser ciutadans de segona.Lloguers amb límitLa Generalitat limitarà el preu del lloguer en deu municipis a partir del mes de febrer. No només Barcelona i les zones més turístiques del país estan tensionades. A Lleida, Balaguer, Cervera, Guissona, Mollerussa, la Seu d’Urgell, Solsona, Sort, Tàrrega i Tremp també s’imposarà un límit perquè l’especulació no dificulti l’accés a l’habitatge