El debat de la immigració

L’acord in extremis entre el PSOE i Junts per aprovar una llei orgànica que permeti a Catalunya “la gestió integral de la immigració” ha posat el tema en el centre del debat polític. I abordar aquesta qüestió amb serenitat i pluralment és fonamental i, per tant, positiu. D’entrada cal subratllar que Catalunya té una situació especial que demana també un tractament diferenciat respecte a altres territoris de l’Estat espanyol. Per començar, el percentatge de població immigrant és superior a la mitjana espanyola (un 17% davant un 13%), i també la seua procedència és més variada, amb una important presència de població d’origen nord-africà i asiàtic. De fet, la població immigrant resident a Catalunya representa un 23% del total espanyol, un pes molt superior a la població (16%) o el PIB (19%). I això es produeix en un territori amb una cultura i una llengua pròpies que segons tots els indicadors estan en retrocés i que, per tant, necessiten una protecció especial i molts recursos. De fet, aquesta és una previsió que ja apareix en l’actual Estatut, però que mai no ha estat desplegada. Per exemple, l’Estatut faculta a “participar en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació en la determinació del contingent de treballadors estrangers”. Tanmateix, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, com va fer amb molts altres articles, va limitar el seu abast per aclarir que “la competència en matèria d’entrada i residència d’estrangers s’inscriu en l’àmbit de la immigració i l’estrangeria, que són exclusives de l’Estat”. Tant si és traspàs integral o delegació de competències, és evident que abordar aquest tema és bàsic, tant per assegurar la seua integració com per garantir la multiculturalitat de què Catalunya, com a terra d’acollida, sempre ha fet gal·la. I tot això no ha d’impedir el debat sobre percentatges o si cal delimitar o no la seua arribada i com s’adapten a les nostres lleis, costums i avanços democràtics i d’igualtat que tant ha costat aconseguir. I fer-ho amb sensatesa i amplitud de mires evitarà deixar en mans de la xenofòbia de l’extrema dreta la discussió.Empreses agràries fortesLa intenció d’Actel i Fruits de Ponent feta pública dimecres de crear una gran empresa agrària i unir esforços per a la comercialització de les seues produccions és una bona notícia perquè Lleida, a més d’un sector agroalimentari fort en producció, requereix grans empreses comercialitzadores que assegurin el futur del sector primari de les comarques de Lleida, el Pirineu i Aran, i més en temps de crisi com els actuals