Els reptes del present i del futur de Lleida

El reequilibri territorial que tantes vegades reclamem des de les comarques allunyades de la capital catalana passa per diversos eixos dels quals els principals són les comunicacions, la industrialització i els serveis. Lleida històricament ha estat al vagó de cua de les inversions, sobretot al Pirineu, però l’empenta agroalimentària i social dels lleidatans ha anat revertint a poc a poc aquest ostracisme i avui dia Ponent està molt ben situada per convertir-se més enllà del mapa en la capital interior de Catalunya. Però amb la voluntat no n’hi ha prou i es necessiten pressupostos i infraestructures per aconseguir-ho. En la visita oficial que va fer ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al grup SEGRE vam abordar amb la màxima institució catalana aquesta realitat, tant econòmica com social, i els reptes que tenim al davant i que no podem desenvolupar sense la complicitat del govern de la Generalitat. Retenir el talent de Lleida i ampliar el nostre teixit industrial és fonamental i Aragonès es va comprometre a una planificació no només logística, sinó també de manufactura per recolzar els sectors que ja estan consolidats, facilitant-los el ventall d’oportunitats que el sector primari i la bioeconomia aporten a Lleida. L’aigua, un dels grans temes del present i del futur, requereix un full de ruta clar per part de l’executiu català perquè, sense modernització i harmonització d’algunes conques o canals, serà molt difícil garantir que Lleida continuï sent la líder agrària i ramadera que és ara i, per conservar aquest patrimoni, el capital econòmic i humà no ha d’estar concentrat en poques mans, perdent les petites i mitjanes explotacions que han comportat el progrés de Lleida. La defensa del sector ramader, molt enfadat aquests dies, i amb raó, per la visió esbiaixada i la criminalització que s’exerceix des d’alguns sectors, és també vital. Com ho són les línies de ferrocarril, clau perquè per fi Lleida pugui tenir un servei de Rodalies que permeti als veïns de l’eix de Manresa, des de Bell-lloc fins a Cervera, moure’s amb transport públic, i el mateix els de la costa, sense que el cotxe sigui un instrument imprescindible per viure i treballar a Lleida i les seues comarques. La millora del tren de la Pobla des que el gestiona la Generalitat ens convida a l’optimisme, però el transbord a Manresa ha d’evitar-se perquè no és acceptable que, mentre es guanya temps i velocitat a Rodalies Lleida, per arribar a Barcelona, si no s’utilitza l’Alta Velocitat, es tarda el mateix que quan es va inaugurar la línia convencional fa ja més d’un segle. La presó i el seu necessari trasllat fora de la trama urbana és una altra urgència que té la ciutat de Lleida, així com trobar una solució a l’arribada massiva de temporers a l’estiu després d’anul·lar-se el projecte de l’alberg. Queda, doncs, molt camí per recórrer.