Sobre la decència

L’operació Catalunya no és una qüestió de legalitat o il·legalitat. Ho és de decència o indecència. El ministeri de l’Interior va fabricar desenes de proves falses contra polítics independentistes durant els anys en què el va dirigir Jorge Fernández Díaz, i malgrat la multitud de documents que acrediten aquesta guerra bruta, fins ahir no hi havia cap causa a l’Estat espanyol per portar els responsables d’aquesta infàmia davant dels tribunals. Només una a Andorra, contínuament torpedinada per les autoritats espanyoles. Ahir es va conèixer l’obertura de diligències per part del fiscal superior de Catalunya per l’espionatge al seu antecessor al càrrec, el lleidatà Martín Rodríguez Sol, un jurista que, més enllà de la ideologia, creu en la justícia. El 2012, sent fiscal superior de Catalunya, va obrir diligències contra un mitjà de comunicació que va difondre els falsos comptes d’Artur Mas i Jordi Pujol a Liechtenstein i Suïssa. Aquelles difamacions es van publicar en plena campanya, Mas va perdre 12 diputats i el director de l’esmentat mitjà va afirmar que el seu diari havia guanyat les eleccions a Catalunya. Rodríguez Sol va dir que tenia clar que la llei havia de ser justa, i per ser-ho s’havia de conèixer la voluntat popular mitjançant una consulta que, segons la seua opinió, permetia la Constitució perquè l’article 149.1.32 facultava el Govern central per cedir competències en referèndums. Aquestes declaracions li van costar el càrrec. Rodríguez Sol és d’una casa amb pedigrí juridicopolític des de fa cinc generacions. El seu besavi va ser magistrat, el seu avi va presidir l’Audiència de Lleida i el seu pare el va precedir com a fiscal en cap. Per part materna, el seu rebesavi i el seu besavi van ser els alcaldes Sol, el seu avi, tinent d’alcalde i el seu oncle, regidor. Té dos germans fiscals (i tres matemàtics) i es va casar amb una jutge. Va nàixer “casualment” a Mallorca fa 66 anys, però quan en tenia un ja era a Lleida. Va estudiar al Mater Salvatoris i el Sant Jordi, es va llicenciar en Dret a Lleida i va dirigir la Fiscalia lleidatana des del 1995 fins al 2006. Després va dirigir la de Barcelona i el 2012 va ser nomenat fiscal superior de Catalunya. Va ser portaveu de la conservadora Associació de Fiscals, majoritària a la carrera. En els seus 11 anys a Lleida va imputar diversos polítics en actiu, entre ells Siurana i Gavín. “A casa sempre parlem bé de Siurana”, va dir en una entrevista a SEGRE després d’obrir unes diligències contra l’exalcalde que es van arxivar. Va veure indicis d’irregularitats i ho va investigar. Per la mateixa raó les va obrir contra el mitjà que va difondre mentides sobre Mas i Pujol. I per això va dir el que pensava sobre una consulta, encara que li costés el càrrec. Qüestió de decència. L’exministre que ha ordenat a la policia la invenció de delictes contra polítics rivals avui dona lliçons morals en determinats mitjans de comunicació. L’opinió que ens mereixen aquestes lliçons ens la guardem.