La solitud, si és desitjada, benvinguda

Fa uns anys que ens va arribar des del Japó una tendència que anava guanyant pes en aquella societat. Centenars de milers de persones vivien, i encara ho fan, com ermitans, però amb els avenços tecnològics a les seues mans. Se’ls coneix com a “hikikomori”: solitaris que es retiren de tot contacte social i, sovint, no abandonen casa seua en anys. Es pensava que aquesta condició era única del país del sol naixent, però en els últims anys s’ha estès pel món per diverses raons, i la pandèmia que va arribar el 2020 n’és una. La situació en aquell país va requerir fins i tot el 2021 la creació d’un ministeri, el de Solitud i l’Aïllament, encara que no era un invent japonès, ja que el Regne Unit ja va crear aquesta cartera el 2018 sota el Govern de Theresa May. Després d’aquest preàmbul, i sense comparar el que passa al Japó o la Gran Bretanya, s’ha d’assenyalar que la tendència de viure sols es va imposant també en la nostra societat, segurament no sempre per un autoaïllament buscat. Segons informàvem ahir, més de 50.000 lleidatans estan en aquesta situació, la qual cosa representa que tres de cada deu llars són unipersonals, una tendència que va a l’alça des de fa uns anys. Del total, un 35% són persones majors de 65 anys i, d’aquestes, la majoria són dones. Amb aquestes dades podem determinar que el perfil d’ocupant d’una llar unipersonal és el d’una dona i jubilada. A hores d’ara del segle XXI i amb una societat cada vegada més longeva, una persona de 65 anys o més està, majoritàriament, en plenes facultats, de manera que el fet que visqui sola no ha d’implicar cap inconvenient i potser sí avantatges, sempre que aquesta solitud sigui desitjada i no imposada. Els serveis que les administracions estan obligades a aportar als ciutadans s’han d’adequar a les noves realitats demogràfiques i a un futur que tendeix a seguir aquest camí, en el cas de les persones d’una certa edat. Malgrat això, no ocorre el mateix amb els joves, que veuen com els és pràcticament impossible independitzar-se a causa, en la majoria de casos, de no poder fer front al pagament d’un lloguer pels preus astronòmics que estan assolint.Un avenç esperançadorUna investigació de diferents centres, en la qual ha participat l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha desenvolupat una analítica de sang que permet diagnosticar l’Alzheimer amb una precisió d’entre el 90 i el 95%. És un avenç més que esperançador per a una cruel malaltia que, segons les últimes estimacions, afecta uns 9.000 lleidatans. El diagnòstic precoç potser no serveix per curar l’Alzheimer, però sí per mitigar els devastadors efectes d’aquesta malaltia degenerativa