L’aeroport d’Alguaire

Només cal anar a l’hemeroteca per comprovar que les expectatives creades amb la inauguració de l’aeroport de Lleida-Alguaire no s’han complert, almenys de moment. Ni en trànsit de viatgers, ni en volum de vols, ni en negoci o impacte econòmic al territori. Un dèficit consolidat d’uns tres milions d’euros a l’any que segur que dona per debatre si la infraestructura se salda amb un balanç positiu o, al contrari, es pot parlar de fracàs. Abans d’emetre un judici, convé també recordar que l’impacte de l’AVE tampoc ha canviat la infraestructura urbanística de l’entorn de l’estació, ni els pisos en construcció per la seua presència es compten per desenes i a ningú amb dos dits de front se li podria ocórrer qüestionar la millora que ha comportat per a Lleida, els seus veïns i les seues comarques la possibilitat de viatjar a Tarragona, Barcelona, Girona, Saragossa i Madrid en un mateix dia. Les possibilitats personals, empresarials, culturals i socials de l’arribada de l’alta velocitat no són objecte de discussió per cap sector. En canvi, l’aeroport d’Alguaire deixa més dubtes sobre la seua eficiència i retorn. Perquè una infraestructura sigui rendible i contribueixi al reequilibri territorial, primer cal tenir-la i, després, saber aprofitar-la. I els 282 treballadors que ja sumen aquestes instal·lacions, 26 més que fa un any, comencen a tenir un pes a considerar. Són els llocs de treball directes que sumen les 19 empreses que han establert fins ara la seua base al recinte aeroportuari, que s’ha convertit a més en un important centre de formació. Va tancar el 2023 amb prop d’un centenar, entre els cursos per a pilots i mecànics aeronàutics. L’aeroport rep, a més, les primeres proves de drons per al transport de passatgers i de motors per a coets, en el marc de l’estratègia New Space de la Generalitat per impulsar el sector aeroespacial a Catalunya. Així mateix, es prepara per ser banc de proves per a una aviació més sostenible, impulsada amb hidrogen verd. No és el més òptim, però tampoc és menyspreable i cal continuar impulsant-lo per al seu millor aprofitament.Tràfic de personesL’Eurocambra i el Consell de la UE han arribat a un acord provisional per incloure el matrimoni forçat, l’explotació de dones per a la pràctica de la gestació subrogada i l’adopció il·legal com a nous tipus penals en la directiva europea per prevenir i combatre el tràfic de persones. D’aquesta manera, podrien ser penalitzats amb condemnes que poden anar dels cinc i fins als deu anys de presó en casos agreujats. Un pas més en la regulació de delictes fins ara poc escrutats