Turisme i canvi climàtic

Davant de l’evidència del canvi climàtic, les pistes d’esquí de Lleida han de treballar per intentar mantenir l’activitat esportiva i d’oci amb menys consum d’aigua i sense neu natural assegurada durant tota la temporada. Els avenços en innivació artificial amb temperatures més altes, els cicles d’aigua tancada i reutilitzables i els estalvis energètics ja en funcionament són instruments imprescindibles perquè les comarques del Pirineu de Lleida puguin mantenir els llocs de treball, tant a les estacions com en la restauració, hostaleria i serveis en general, però és evident que amb això no n’hi haurà prou i Lleida ha de buscar desestacionalitzar el seu turisme i no lligar-lo exclusivament a l’esport blanc. De fet, fa anys que el sector i les administracions inverteixen a captar visitants de forma sostinguda i que siguin compatibles amb els canvis que l’escalfament del planeta comporta i comportarà. I és evident que tots els esforços que ha fet el Pirineu per frenar la despoblació i dotar-se d’una millor qualitat de vida, tant educativa i sanitària com d’infraestructures i de connexions d’internet, no poden veure’s en perill pels signes evidents de canvi climàtic. Cal unir interessos i fer compatible l’aprofitament sostenible dels enclavaments turístics amb el progrés. Els números parlen per si sols. Més d’1,3 milions de visitants durant el 2023, amb 3,2 milions de pernoctacions entre hotels, cases rurals, càmpings i apartaments constitueixen un potencial que no es pot desaprofitar.

L’interès de les hipoteques

El tipus d’interès mitjà de les hipoteques sobre habitatge va caure al novembre després de nou mesos d’increments seguits, segons recullen les dades de l’INE publicades ahir dijous. El tipus estàndard en els préstecs va ser del 3,27 per cent, per sota del 3,32 per cent del mes anterior, que marcava un màxim des del 2015. Una petita esperança després de mesos marcant una clara tendència al refredament. Es demanen un 19 per cent menys d’hipoteques que l’any passat. Amb l’increment dels tipus, les hipoteques s’encareixen i no surt tant a compte sol·licitar-ne una. Amb la pujada de l’euríbor de l’any passat, empès per la pujada de tipus del BCE fins al 4,50 per cent, el tipus mitjà va anar escalant a poc a poc al llarg de l’exercici. Del 2,65 per cent del mes de gener va saltar a fregar el 3 per cent al març, al 3,25 per cent a l’agost i al límit del 3,32 per cent de l’octubre. En aquell moment, l’entitat central va interrompre la pujada de tipus i des d’aleshores no hi ha hagut més moviments, amb la previsió que arribi la primera baixada a l’estiu i es reactivi l’economia, la qual cosa sens dubte pot beneficiar tots els sectors, molt necessitats d’inversions