Alerta roja en el sector agrari lleidatà

El sector agrari lleidatà ha dit prou i prepara mobilitzacions per a les properes setmanes en què no es descarta que hi hagi talls a les principals carreteres de Ponent. Més de 70 persones van participar diumenge en una reunió a Fondarella per posar en comú les diferents postures i començar a organitzar accions de protesta. Una iniciativa que ha sorgit dels mateixos agricultors i ramaders que fa només uns dies van crear un grup per xarxes socials i que ja congrega més de mil persones. El malestar del sector apunta a diverses direccions: la falta de control a la importació de països tercers, la pujada dels costos de producció, la caiguda dels preus, l’exigència de complir les normatives ambientals sense cap mena d’ajuda i l’augment del preu del gasoil pel final de la bonificació. Així mateix, assenyalen l’elevada burocràcia i el context de sequera que, diuen, “posen el sector una mica al límit”. Des dels sindicats també van destacar el cost que suposa l’augment del Salari Mínim Interprofessional (SIM) sense cap tipus d’ajuts. Asaja i Unió de Pagesos van remarcar l’elevada burocràcia que han de suportar els agricultors i ramaders, a banda de reivindicar la necessitat d’imposar controls als productes importats i, per descomptat, queixar-se dels elevats costos i baixos preus. No ens cansarem de repetir que les petites i mitjanes explotacions agrícoles i ramaderes de les comarques de Lleida són un teixit econòmic i d’assentament al territori que sota cap concepte s’ha de perdre i ara com ara estan en perill. Les grans cooperatives i empreses del sector creen riquesa i asseguren el futur agrari, però són els productors els que han de rebre el màxim de suport possible perquè la base del nostre sector primari progressi. I aquesta responsabilitat abasta el mateix sector i totes les administracions. Tot el nostre suport a les seues reivindicacions perquè del camp depenen moltes poblacions i els seus habitants.

Tensions mundials

Els països de l’OTAN, Espanya inclosa, “s’han de preparar per rebre atacs de Rússia a tot Europa”, van advertir generals d’alt rang de l’organització. Un d’ells va dir que “el continent podria tenir només tres anys abans que el president rus comenci a bombardejar les seues principals ciutats”. Afirmacions alarmistes i temeràries perquè a dia d’avui tanta amenaça, o més, comporta per a l’ordre mundial la guerra a Ucraïna i la invasió russa com la tensió a Gaza i la incapacitat dels organismes internacionals per posar fi al genocidi palestí per part de l’actual govern d’extrema dreta d’Israel