Una oportunitat que s’ha d’aprofitar

La Llei d’Amnistia s’ha quedat embussada al Congrés dels Diputats. L’exigència de Junts d’incloure les seues esmenes transaccionades, perquè l’abast del text legal resultant no quedés “desvirtuat” per les últimes actuacions judicials, va acabar tombant ahir la Llei Orgànica portada pel PSOE al Congrés dels Diputats. Una llei essencial per a les negociacions d’investidura del president del Govern central, Pedro Sánchez. Després de la qüestionada decisió del jutge de l’Audiència Nacional García-Castellón, instructor de la causa de Tsunami Democràtic, apuntant a delictes de terrorisme, la investigació dels quals prolongarà sis mesos més, i la del Jutjat d’Instrucció 1 de Barcelona, allargant el cas de la denominada “trama russa del procés”, que investiga suposats vincles de dirigents independentistes, com Puigdemont, amb el Kremlin, Junts veu perillar que l’actual text de la Llei d’Amnistia inclogui tots els represaliats i es dona quinze dies més de marge per intentar blindar totes les persones encausades per delictes lligats directament amb el procés català de l’1-O. L’article 131 del Reglament del Congrés dona ara un termini de dos setmanes, al tramitar-se per procediment d’urgència, perquè la Comissió de Justícia presenti un nou text. 

Al marge del soroll que pugui fer la dreta política i mediàtica de l’Estat espanyol, convé que tant el PSOE com Junts no perdin l’horitzó del que està en joc en aquesta votació de mitjans de febrer. D’una banda, una estabilitat que la política catalana i espanyola necessiten després d’anys de convulsió constant, tant per l’envit de l’independentisme com per l’entossudiment del PP a no voler renovar el Consell General del Poder Judicial. Si Espanya vol de veritat iniciar la segona transició que acabi amb guerres brutes, policies patriòtics, jutges que volen convertir-se en legisladors, espionatge il·legal a adversaris polítics i intromissions constants a la separació de poders, aquesta és una ocasió molt important que no s’hauria de desaprofitar. 

Per la seua part, si els de Puigdemont volen avançar en el diàleg i la negociació per assolir els seus objectius polítics, no els en queda una altra que intentar buscar acords de mínims amb l’actual Moncloa i la majoria parlamentària progressista que la sustenta. El contrari, noves eleccions i la possibilitat que governi la dreta amb l’extrema dreta, pot ser que mantingués essències i principis ideològics, però conduiria Catalunya a una altra època d’inestabilitat i incertesa que difícilment l’aproximaria a les seues metes. L’estat de dret té eines per poder reparar les deficiències de l’actual democràcia i l’independentisme ha de tenir el sentit comú necessari per obrir una nova etapa que sense vencedors ni vençuts beneficiï el conjunt de tots els catalans.