Sequera en conques internes, avís per a tothom

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va alertar ahir que les conques internes de Catalunya viuen “la pitjor sequera de l’últim segle” i va confirmar que entren en fase d’emergència, cosa que implica determinades restriccions per limitar l’ús d’aigua per persona i dia. Aragonès, acompanyat del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, després de la reunió extraordinària de la Comissió Interdepartamental de la Sequera, va anunciar les mesures a prendre i que afecten 200 municipis de l’àrea de Barcelona, de les comarques de Girona i de sis municipis del Solsonès. Les mesures fixen el consum domèstic en un màxim de 200 litres per persona i dia de mitjana i incloent les fraccions servides des dels recursos propis municipals. Si la situació s’agreuja, el consum màxim seria de 180 litres i, en la fase més crítica, el límit es reduiria als 160 litres per persona i dia. En l’àmbit de l’agricultura, la restricció és del 80% i del 50% en ramaderia. Per als usuaris industrials, del 25%, igual com per a utilització recreativa. En els espais urbans s’ha de suprimir totalment el reg, així com en jardins i zones verdes, tant públiques com privades, amb l’excepció del reg de supervivència dels arbres si és amb aigua freàtica o regenerada. Prohibició de l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals i llacs artificials, amb l’excepció de si acullen fauna autòctona o espècies en perill d’extinció. Veto al rentat de cotxes tret dels establiments comercials que tinguin sistemes de recirculació d’aigua. Aquesta alarmant situació de les conques internes, amb reserves de tot just el 16%, és molt similar a la del 2008 i va tenir precedents el 2006 i el 1991, un any abans de les olimpíades de Barcelona. No és moment de retrets sinó de solucions, però és evident que no s’han pres totes les mesures d’estalvi o de complement de cabals davant dels precedents citats i l’evidència del canvi climàtic. Tampoc és moment d’obrir el debat de les interconnexions de conques, perquè aquestes mesures han de discutir-se i pactar-se quan els pantans estan plens, no en situacions d’emergència. 

A la conca de l’Ebre les reserves globals se situen en el 64,2% i al Segre i la Ribagorçana, dels quals rega Lleida, estan entre el 32% i el 35%. Per tant la situació és menys crítica, la qual cosa assegura almenys l’inici de campanya de regs sense grans restriccions. Ara bé, el que està succeint a Barcelona, Girona i aquests municipis del Solsonès, i per descomptat el que es va escaure l’estiu passat al Canal d’Urgell, és un avís per a navegants. L’aigua és cada vegada més escassa i cal fer els deures de modernització, harmonització i estalvi abans que la falta de pluges amenaci cultius, bestiar i indústria. Prevenir és sempre millor que curar i estem davant de la crònica d’una crisi anunciada.