Intel·ligència artificial a les aules

Instituts de Lleida ja han començat a regular l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en la docència i l’aprenentatge, ja sigui elaborant guies pròpies o bé organitzant formació per als professors. Al Josep Lladonosa, un dels docents, Jacint Llauradó, ha creat una guia “per a una implementació responsable i eficaç” amb consideracions tant per a educadors com per a alumnes. Va precisar que encara no estan aplicant la IA a classe perquè abans volen consensuar la guia d’ús amb el claustre. Va defensar que aquesta tecnologia és una oportunitat per impulsar les habilitats creatives, reflexives, crítiques i ètiques. La guia aposta per incorporar la IA per oferir activitats d’aprenentatge però avisa que la informació que ofereix no sempre és actualitzada ni precisa i advoca per fer-ne un ús “ètic i responsable”. En aquest sentit, Llauradó va mostrar la seua “preocupació perquè la IA no és un instrument més, sinó que permet la generació de contingut que dona un producte acabat i això pot tenir un gran impacte en el sistema educatiu”, sobretot en l’avaluació dels aprenentatges dels alumnes. Va alertar del “repte” que això suposa perquè una part de l’avaluació de cada assignatura, sobre un 30%, se centra en la capacitat de produir continguts, és a dir, treballs, redaccions o resolucions de problemes que els estudiants elaboren a casa “i aquesta tecnologia pot incidir en això”. Per aquesta raó, va remarcar que la IA s’ha d’utilitzar per a la producció de “continguts intermedis, que necessitin més desenvolupament” per part dels alumnes. Llauradó té tota la raó i igual com va succeir fa anys amb la incorporació de les calculadores a les aules i més tard la tecnologia digital i internet i, per descomptat, els mòbils, el problema no és en el mitjà sinó en l’ús. La intel·ligència artificial haurà de superar els mateixos riscos que tots els avenços tecnològics de la humanitat, controlar l’eina i sobretot la finalitat amb què es fa servir. Les possibilitats positives són infinites però el perill, també.

El català a Aragó

Assegurar, com va fer ahir el president d’Aragó, Jorge Azcón, que a la seua comunitat no es parla el català és un negacionisme de la realitat comparable als qui han negat la covid, el canvi climàtic o que la Terra és redona. A la Franja es parla català des de fa segles, igual que l’aragonès, i obstinar-se a desemparar la protecció d’aquestes llengües com pretenen els actuals dirigents d’aquesta autonomia és del tot incomprensible. Prou de mal ha fet la política partidista al bon veïnat que sempre han tingut les dos comunitats, que van compartir corona i diòcesi, per tirar més sal a la ferida.