Testaments vitals

El Jutjat Penal 2 de Lleida ha celebrat aquesta setmana un judici contra una doctora de l’hospital Arnau de Vilanova que un pacient testimoni de Jehovà va denunciar per fer-li una transfusió de sang, segons ell, sense el seu consentiment. L’acusació particular sol·licita que se li imposin 15 mesos de presó a més d’una inhabilitació professional durant dos anys, mentre que tant la Fiscalia com la defensa de la doctora demanen l’absolució al considerar que va actuar correctament per salvar-li la vida. Aquest cas ha reobert el debat sobre la necessitat de fer testament vital, de deixar escrit com es vol ser tractat al final de la vida. Encara és minoritari el percentatge de població que registra un document de voluntats anticipades, menys del 2%, però la tendència va a l’alça. Només durant el 2023 es van registrar 579 firmes de testaments vitals a les comarques de Lleida, un 50% més que l’any anterior. En part, per una conscienciació més gran, però també gràcies a l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia. Des del 2002, un total de 4.493 lleidatans han deixat per escrit quins tractaments mèdics volen o no rebre en cas d’estar incapacitats en aquell moment. Un 63% dels signants són dones i un 37% homes. És una dada significativa, ja que elles gairebé sempre són les cuidadores i, per tant, les que han viscut més de prop el final dels seus familiars, la qual cosa les fa estar més sensibilitzades davant d’aquesta problemàtica. Per edat, la franja que se situa entre els 60 i els 80 anys és la que més testaments vitals ha formalitzat. Casos com el del testimoni de Jehovà que denuncia la doctora que li va salvar la vida poden semblar anecdòtics, però en una societat cada vegada més envellida és important que s’escolti la nostra veu mentre estem en plenes facultats. Carregar els fills o la parella amb decisions mèdiques de gran transcendència no és el més adequat. La tranquil·litat d’haver deixat per escrit com volem ser tractats és una herència immaterial però molt altruista.

Es descarta el transvasament

No hi haurà transvasament per connectar la conca de l’Ebre amb el sistema Aigües Ter-Llobregat. Així ho va assegurar ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès. S’imposa el sentit comú a la pressió mediàtica perquè la conca de l’Ebre, malgrat que ara no estigui en emergència, també s’ha vist afectada per la severa sequera d’aquests últims dos anys. De fet, la primavera passada i per primera vegada en 162 anys d’història el Canal d’Urgell va haver de tancar. Si els incendis forestals s’apaguen a l’hivern netejant el bosc, la sequera s’hauria de solucionar quan els pantans estiguin plens construint plantes dessalinitzadores