Eleccions gallegues
La batalla gallega s’ha complicat per al PP. La majoria absoluta dels populars, que semblava inabordable fa un mes, està en l’aire a sis dies de les eleccions autonòmiques del diumenge vinent 18 de febrer, segons diverses enquestes. La candidatura que encapçala l’actual president, Alfonso Rueda, continua sent la favorita però mostra una tendència a la baixa després de consumir-se la primera meitat de la campanya, per la qual cosa un grapat de vots podria privar-lo de l’hegemonia que manté des de fa 15 anys a Galícia. Davant seu es confirma l’extraordinària pujada del BNG, consoliada per l’alta valoració de la seua líder, Ana Pontón, que amenaça d’arraconar el PSdeG-PSOE. La polèmica de les últimes 48 hores sobre l’indult a Carles Puigdemont se li ennuega al líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, després de la informació publicada aquest diumenge per diferents mitjans de comunicació, en la qual fonts populars obrien la porta a un indult condicionat a Carles Puigdemont i veien molt complicat relacionar l’expresident català amb el terrorisme. A més, el mateix Feijóo reconeix que va estudiar les condicions de Junts per donar suport a la investidura. Difícil papereta la del líder popular, que d’una banda assegura que no és president del Govern espanyol perquè no va voler comptar amb l’independentisme i, per l’altra, reconeix l’existència d’alguna cosa més que paraules en aquesta hipotètica proposta a Junts, partit que amenaça de fer públic el contingut de les negociacions. El més assenyat que podria fer el PP, una vegada els gallecs hagin decidit amb el seu vot el nou govern autonòmic, és deixar d’anar a remolc de l’extrema dreta i tornar al camí del sentit comú. El PP no ha de negar la violència de gènere, ni donar suport a arengues racistes, ni enfrontar territoris, ni tan sols intentar capitalitzar contra Pedro Sánchez l’assassinat de dos guàrdies civils pel narcotràfic. Els populars farien bé d’imitar els seus homòlegs europeus i contribuir que l’Estat espanyol deixi enrere les policies patriòtiques, la corrupció i el nepotisme judicial per entrar de veritat al segle XXI. Tenen prou vots per fer-ho sense por de Vox.Agricultura familiarEn el pols que mantenen els agricultors de Lleida amb les administracions per assegurar la seua pervivència en el teixit econòmic del món rural, està en joc també el futur immediat del sector primari. Si pagesos de fruita, cereals, farratges o vinya, i titulars d’explotacions de vaques, porcs, conills, corders, etc., no sobreviuen als canvis estructurals i hídrics, el camp perdrà l’agricultura familiar a favor dels grans productors, que acapararan tota la producció i la distribució
