Resposta als canvis demogràfics

Més envellida, amb menys natalitat i amb més immigració. Catalunya compta amb 8.005.784 habitants segons xifres de l’Institut Català d’Estadística (Idescat) del novembre passat. La comunitat va superar els vuit milions d’habitants més ràpid del que estava previst (el 2019 es va predir per al 2030) gràcies a l’arribada de migrants que persegueixen un futur millor. Els experts coincideixen que l’augment de la població obliga a afrontar qüestions complexes del dia a dia com l’habitatge, l’estabilitat laboral i la desigualtat social. L’èxode al món rural produït durant la pandèmia de la covid no ha tingut continuïtat després de la crisi sanitària. Girona és la capital que més va créixer (prop d’un 33%) els últims 20 anys, mentre que Lleida (22%) i Tarragona (15%) també han superat en percentatge una Barcelona (7%) amb problemes extrems d’accés a l’habitatge. Malgrat aquest impediment bàsic, la demarcació de Barcelona continua acollint el 73% de tota la població catalana davant de l’11% de Tarragona, el 10% de Girona i el 6% de Lleida. Els immigrants aporten joventut a la Catalunya dels vuit milions. L’edat mitjana dels estrangers és de prop de 35 anys, mentre que el total del territori assoleix els 43 anys. A dia d’avui, tres de cada quatre catalans són producte de la immigració i a Lleida, com ja va publicar aquest diari a començaments d’any, un de cada tres nadons té mare estrangera, en un canvi radical del cens que el Centre d’Estudis Demogràfics va resumir dilluns en el fet que els últims 40 anys s’ha passat del 2% de residents estrangers al 21% en l’actualitat. Aquesta realitat ha de servir per establir les bases de la Catalunya del futur, amb uns eixos bàsics que les administracions han d’afrontar, impulsar i portar a la pràctica per garantir la igualtat de gènere, la justícia social i el progrés i equilibri econòmic i territorial. El treball i l’habitatge, com a imprescindibles per a la cohesió i el benestar global, i el català, com a factor d’integració, són els instruments més importants perquè aquesta nova Catalunya continuï sent un país d’acollida i convivència modèlic. Però aquests objectius no es compliran per generació espontània i calen directrius i normes clares que els facin possibles.És hora de solucionsEl camp continua empenyent perquè totes les administracions prenguin decisions que puguin garantir el seu futur. La Plataforma Pagesa de Lleida fa bé a desvincular-se de la 6-F, amb implicacions polítiques que podrien desvirtuar la finalitat, i els sindicats agraris han de recolzar sense fissures els agricultors i ramaders que han decidit dir prou. Ara, competeix als governs moure fitxa