Les residències i les lliçons de la covid

Fa gairebé quatre anys que el virus de la covid-19 va irrompre a les nostres vides canviant el dia a dia fins a límits que mai no hauríem imaginat i causant estralls entre els usuaris de les residències geriàtriques. El departament de Salut de la Generalitat va xifrar en 4.566 els residents que van morir als centres catalans per la covid des de l’inici de la pandèmia fins al juny del 2022, una xifra que les dades de l’Imserso augmenten fins a més de 8.200. Gairebé un terç dels morts per covid a Catalunya residien en geriàtrics. La pandèmia, com és sabut i patit per la majoria de lleidatans (dels 1.150 morts oficials pel virus entre el pla i el Pirineu, uns 500 es trobaven en residències), es va acarnissar amb els més grans, i els familiars van demanar explicacions i responsabilitats. Gairebé quatre anys després, dimecres la comissió de Drets Socials al Parlament va debatre i va aprovar les conclusions a les quals ha arribat el grup de treball que es va crear per analitzar l’impacte de la covid en aquests centres. Un informe que arriba tard i malament perquè reconeix deficiències en el sistema d’atenció a la gent gran, dels serveis socials i de la inspecció, però evita assenyalar ningú ni fixar responsabilitats. El grup de treball es va posar a caminar el 2022 i ha dut a terme deu sessions en les quals han intervingut experts, entitats i representants polítics, però a un ritme lent que va exasperar fins i tot Amnistia Internacional, que va exigir celeritat en l’exposició de les conclusions. Finalment, el document inclou les propostes dels grups i unes conclusions comunes. Aquestes apunten que la pandèmia va sorprendre un sistema que ja tenia grans debilitats per fer front a una emergència com aquesta. “Molts dels errors comesos van ser conseqüència de la falta d’informació científica i del fet de no disposar d’estructures preparades i protocols clars per actuar en una situació de pandèmia”, assenyala. També exposa que des del principi no hi havia eines, entre altres coses perquè la cartera de serveis socials no s’actualitzava des del 2010 i perquè es va demostrar que hi havia “desconeixement entre els sistemes de serveis socials i de salut, i falta de recursos assistencials sanitaris a les residències”, és a dir, els àmbits social i sanitari funcionaven amb sistemes d’informació diferents i sense bases de dades compartides, i els metges i infermeres dels geriàtrics no tenien accés als expedients clínics dels usuaris. L’informe subratlla els esforços del personal, però detalla problemes estructurals: falta de titulació adequada i adaptada, sous baixos, llargues jornades laborals, alta rotació de personal i una ràtio desequilibrada que no s’actualitza des del 2011. Tot això podríem donar-ho per bo si aquesta experiència hagués servit per reparar totes aquestes deficiències, però molt ens temem que no és així.