Cal agilitzar els tràmits administratius

Les protestes que protagonitzen els agricultors des de fa unes setmanes estan motivades per múltiples causes, unes de les quals és l’excés de burocràcia que genera la PAC. Els tràmits per obtenir els ajuts agraris de la Unió Europea són cada vegada més confusos i les exigències, majors. Però que ningú no cregui que aquest és un problema circumscrit a la burocràcia vinculada a Europa, perquè tant a Catalunya com a Espanya els tràmits administratius no es distingeixen precisament per la seua agilitat, sinó tot el contrari. Els exemples són nombrosos. N’hi ha prou de recordar que els empresaris de Lleida es queixen des de fa anys que la gran quantitat d’informes que necessita qualsevol nou projecte de negoci i el temps que tarda a ser aprovat són algunes de les raons que expliquen la marxa d’empreses a Aragó, on hi ha més facilitats i els tràmits es resolen abans. Un altre cas, aquest de burocràcia injustificada, és el que pateixen els ciutadans als quals organismes com l’Agència Tributària, Estrangeria o Drets Socials, entre molts altres, els reclamen documents públics com el certificat d’empadronament, quan la llei del Procediment Administratiu Comú de les administracions públiques que va entrar en vigor fa ni més ni menys que vuit anys diu que totes estan obligades a obtenir els documents elaborats per qualsevol d’elles en lloc de sol·licitar-los a l’interessat perquè els aporti. Més exemples d’una altra índole. El projecte del polígon industrial de Torreblanca, que tant la Paeria com la Generalitat consideren absolutament prioritari per a Lleida, havia d’estar en obres la primavera del 2023, d’acord amb el calendari inicial. Posteriorment, el procés va començar a retardar-se i el Govern va dir que el pla director urbanístic seria aprovat l’estiu passat; després, que al desembre, i llavors, al quedar sobre la taula perquè faltaven informes, que al gener es convocaria una reunió extraordinària per donar-li llum verda, que a dia d’avui encara no s’ha celebrat. I també crida l’atenció que en un altre àmbit que l’administració catalana considera estratègic, com és el de la producció i autoconsum d’energies renovables, sigui la mateixa Generalitat la que alenteixi les instal·lacions de panells solars flotants a les basses de reg del canal Segarra-Garrigues a Alfés i Alcanó, amb informes desfavorables que en alguns aspectes resulten kafkians, com exigir la presentació d’un projecte de tanca quan les basses ja el tenen instal·lat. Aquesta situació, de la qual donàvem compte en l’edició d’ahir, impedirà amb tota probabilitat abaratir la factura de l’aigua als regants en aquesta campanya. Crida l’atenció, en plena era digital, que l’article Vuelva usted mañana, que Mariano José de Larra va publicar fa gairebé dos segles, continuï estant tan vigent en l’administració pública.