Regar amb menys aigua disponible

Els regants de Lleida afronten el proper inici de la campanya sent conscients que d’entrada ja hi haurà restriccions a causa de la sequera i que el canvi climàtic apunta que aquestes seran una constant en el futur. L’any passat va ser especialment desastrós per als usuaris del canal d’Urgell i del Segarra-Garrigues, que es van quedar sense aigua durant bona part de la primavera i de l’estiu perquè les reserves dels pantans de Rialb i Oliana eren mínimes. Tots dos embassaments estan ara significativament millor que fa dotze mesos, però no tant com per poder garantir la campanya. Cada vegada està més clar que és ineludible modernitzar tots els sistemes de reg per optimitzar al màxim l’ús de l’aigua. Al canal Segarra-Garrigues, al ser el més modern, això ja s’ha fet d’entrada, igual com a l’Algerri-Balaguer, mentre que l’Aragó i Catalunya i el de Pinyana han portat a terme importants inversions en els darrers anys, com l’efectuada a part de l’Horta de Lleida. En canvi, l’Urgell s’ha quedat enrere, malgrat que des de fa molt de temps l’administració i els mateixos regants han manifestat que era necessari abordar aquesta qüestió. El principal problema és que aquesta actuació requereix una important inversió, tal com posen de manifest en la nostra edició d’avui diversos agricultors que l’han efectuat. Per això, l’administració ha de garantir ajuts perquè el cost d’aquestes obres no acabi suposant una càrrega inassumible per al titular de l’explotació i per evitar més casos d’abandó de l’activitat, per molt que les finques continuïn sent conreades per empreses. Les protestes que estan protagonitzant agricultors i ramaders en les últimes setmanes a Lleida, Catalunya, Espanya i diversos països de la Unió Europea demostren que el sector primari es troba en una conjuntura difícil a la qual cal sumar una disponibilitat d’aigua cada vegada menor, la qual cosa representa un altre obstacle a superar.Delinqüents reincidentsQue una persona no entri a presó fins haver comès 67 robatoris resulta difícilment comprensible, però és el que ha passat amb un dels 9 delinqüents reincidents que tenen controlats els Mossos d’Esquadra a la ciutat de Lleida, i n’hi ha altres que acumulen fins a mig centenar d’arrestos i segueixen al carrer. Per posar límit a la seua activitat, que genera alarma social, hi ha d’haver mecanismes legals per castigar aquesta reincidència, però també cal tenir en compte altres aspectes, perquè, com indica un comandament dels Mossos, molts d’aquests delinqüents són toxicòmans que roben per poder-se costejar la droga