Torpede a la llei d’amnistia
Resulta evident que la causa oberta per la Sala Penal del Tribunal Suprem contra el 130 president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i Ruben Wagensberg (ERC) per presumpte terrorisme de Tsunami Democràtic és un intent en tota regla de torpedinar les negociacions del PSOE i Junts per la llei d’amnistia, que podria posar fi a la persecució judicial a l’independentisme i tornar al pla polític unes demandes legítimes i pacífiques que van portar a votar en el referèndum de l’1-O del 2017 més de dos milions de catalans. Des del Govern central confien a assolir un acord abans de dijous vinent i María Jesús Montero, vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, confirma que les negociacions segueixen en el terreny de la “discreció” per treballar en un acord, que espera que sigui “previ” a la data límit del 7 de març, termini màxim del qual disposa la Comissió de Justícia per votar un nou dictamen a la llei. Els socis del Govern de l’Estat també han començat a canviar el discurs i es mostren més optimistes de cara a un acord per a un nou text de la llei d’amnistia.
El portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, ha reconegut que té raons per ser optimista sobre la possibilitat que hi hagi finalment un acord amb Junts. “Creiem que tirarà endavant. Creiem sobretot que ningú pot respondre la pregunta de quina és l’alternativa a l’amnistia en termes democràtics, d’estabilitat política i d’entesa entre Catalunya i Espanya”. Des de Junts han volgut desvincular la decisió del Suprem d’investigar Puigdemont per terrorisme de la negociació de la llei d’amnistia, però està clar que la situació de l’expresident de la Generalitat afecta el possible acord sobre la norma. El futur del líder de Junts està pendent d’aquesta llei, de les eleccions europees i de la citació judicial per part de la magistrada Susana Polo, encarregada d’impulsar la investigació i fer els primers passos per a la tramitació de la causa. Abans de citar l’expresident català, la magistrada està obligada a sol·licitar un suplicatori a l’Eurocambra a causa de la condició d’eurodiputat i la immunitat parlamentària de què gaudeix Puigdemont. Si aquest es negués a declarar, el Suprem podria emetre una ordre de detenció, però activar-la dependria dels tribunals de Bèlgica. És molt difícil, per no dir impossible, que acabi assegut al banc dels acusats per terrorisme.
L’objectiu aparent del Suprem no és aquest, sinó provocar que Junts demani coses que el PSOE no pugui concedir i dinamitar així la llei d’amnistia (i de passada, potser la caiguda del Govern estatal). Jutges elegits per un òrgan polític caducat prenent decisions aparentment polítiques i posant en perill drets tan fonamentals com el de protesta i el de presumpció d’innocència. Molt poc democràtic i molt poc edificant.
