El Mercat del Pla com a símbol
Des que es va inaugurar el 1922, el monumental Mercat del Pla de Lleida ha estat el millor termòmetre per mesurar la salut del Barri Antic. El seu tancament definitiu el 2003 va fer saltar totes les alarmes. A finals dels anys vuitanta el Centre Històric havia experimentat una profunda transformació. Amb l’heroïna convertida en una plaga que es va emportar la vida de massa joves, es va entrar en un preocupant cercle viciós en el qual augmentava la delinqüència alhora que es perdien veïns, la qual cosa comportava que es buidessin les cases i es degradessin ràpidament. Seria injust dir que les diferents administracions no han apostat per revitalitzar aquest històric barri als peus de la Seu Vella empesos per la tenacitat dels veïns, però la realitat era la que era i el Mercat del Pla no va aguantar l’embat. Vint anys després de tancar, l’edifici de Francesc de Paula Morera i Gatell torna a reivindicar-se com el centre neuràlgic de l’antiga ciutat universitària. No és estrany que l’anunci que el dia 10 tornarà a exercir de mercat, amb una iniciativa privada de venda d’objectes de segona mà, hagi suscitat tant interès. Hi ha ganes de Mercat del Pla. Ahir es va omplir pel Fòrum SOS Woman de benestar emocional i demà acollirà la Gran Festa Gastronòmica del concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí. Tenint en compte que el Pla d’Acció Municipal, presentat recentment per l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i que inclou 231 accions per executar fins al 2030, aposta pel Barri Antic, és d’esperar que aquests nous usos del Mercat del Pla no siguin flor d’un dia, sinó l’inici d’una nova etapa. El govern de la Paeria vol atreure joves cap al Barri Antic amb un incubador de projectes denominat La Fàbrica. Cal veure en què consistirà, però Lleida no pot permetre’s perdre el seu Centre Històric i, per tant, benvinguda la iniciativa. Però per fixar població, a més de promocions immobiliàries, cal garantir serveis bàsics, així com seguretat, neteja i silenci a la nit. Amb aquests mínims, el Mercat del Pla no serà el de fa un segle, però pot tornar a ser el centre neuràlgic d’un Barri Antic viu.Prestigiar l’FPQue les nenes ja no vulguin ser princeses, com en la cançó de Joaquín Sabina, no és necessàriament dolent. Però ni elles ni ells tampoc volen ser mecànics, fusters, lampistes, electricistes o cambrers. Massa professions sense professionals. La falta de mà d’obra empeny els empresaris a buscar el necessari relleu generacional fora de les nostres fronteres, amb les conseqüents traves burocràtiques. Urgeix prestigiar la Formació Professional
