Eleccions el 12 de maig
Catalunya celebrarà eleccions anticipades el 12 de maig. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar ahir a la tarda la dissolució del Parlament per celebrar comicis, després de fracassar en l’aprovació dels pressupostos del 2024. Els comptes tenien el suport del seu grup i del PSC, a més d’una diputada del grup mixt (la lleidatana Cristina Casol), però els faltava un vot. La negativa dels comuns a donar suport a aquests pressupostos ha precipitat la convocatòria. Per una vegada estem d’acord amb tots els partits polítics que van prendre la paraula ahir: la situació és insostenible i l’acció del dia a dia del Govern no pot estar supeditada un dia sí i l’altre també als vaivens d’interessos partidistes. Una vegada la llei d’amnistia compta amb el vistiplau de la majoria del Congrés i pot tornar a la negociació i el diàleg per solucionar les legítimes aspiracions dels catalans de més cotes d’autogovern, no té cap sentit que el Govern segueixi sense prou suports per aprovar els comptes anuals. I si estan d’acord el president Pere Aragonès, el PSC –com així ho va expressar Salvador Illa– i el portaveu de Junts, Albert Batet, ja només queda que els ciutadans decideixin qui creu que representarà millor els seus interessos.
Només fa quatre anys
La majoria recordem com ens vam assabentar que l’Organització Mundial de la Salut va declarar que la covid-19 era una pandèmia i que calia paralitzar el món, el març del 2020. Havíem vist imatges preocupants de la Xina, però crèiem que el que passava allà difícilment ens afectaria, o almenys que ens implicaria tant. Vam sentir que en alguns municipis de la Llombardia italiana ja s’estenia el virus i vam començar a preocupar-nos. A Catalunya, l’11 de març, la conselleria de Salut va informar d’un brot greu a l’hospital d’Igualada i la Generalitat va tancar el perímetre d’aquest municipi de l’Anoia. Finalment, tal dia com avui del 2020, el Govern espanyol va decretar l’estat d’alarma que canviaria durant dos anys les nostres vides i que provocaria la mort de centenars de persones a Lleida, milers a Catalunya i Espanya i milions al món.
Qui més qui menys va perdre algun familiar, amic o conegut en aquesta pandèmia, i d’un dia per l’altre vam haver de quedar-nos a casa, teletreballar i tancar-nos en el nostre cercle més íntim per sobreviure al virus. Resulta sorprenent que, quatre anys després, la majoria hàgim aconseguit tornar a la vida tal com era abans, encara que alguns amb seqüeles. El que no esperàvem és assabentar-nos que pròxims al poder, directament o indirectament, s’haguessin fet rics a costa de la pandèmia.
