Una radiografia del camp preocupant

Quatre de cada deu responsables d’explotacions agràries de les comarques de Lleida superen els 65 anys, és a dir, ja han assolit l’edat de jubilació, mentre que els menors de 41 no arriben al 10 per cent. En la mateixa línia, un de cada quatre “caps” de finca està en la franja d’entre 56 i 65 anys i per cada dona al capdavant d’un negoci agrícola o ramader hi ha dos homes en la seua mateixa situació laboral. Aquestes són les principals dades d’un informe sobre la situació del sector primari elaborat per la conselleria d’Acció Climàtica i demostren que aquest àmbit ha de fer front a grans reptes per assegurar el seu futur. Un és convertir-lo en atractiu per als més joves, extrem per si mateix ja complicat perquè les tasques del camp es caracteritzen per la falta d’horaris i la seua dependència de les inclemències meteorològiques, malgrat les millores respecte a només unes dècades enrere gràcies als avenços tecnològics i a les prediccions molt més encertades. A més, els baixos preus que de vegades ni cobreixen els costos, la burocràcia cada vegada més aclaparadora i la competència deslleial són altres hàndicaps del món agroramader que han fet que els seus professionals organitzin sonores i contundents protestes exigint mesures per pal·liar la situació. I, per si fossin pocs els contratemps i tal com hem dit, el camp “encara és cosa d’homes” d’acord amb la radiografia presentada per la Generalitat: dels 19.025 responsables d’explotacions de les comarques lleidatanes només 5.619 són dones i les de més edat, que superen la teòrica de jubilació, són 3.055. De 41 a 55 anys no arriben ni al miler (938) i amb prou feines 295 conformen el col·lectiu de les pageses més joves. Davant d’aquest panorama, és necessari que les administracions donin respostes a les demandes, més que justes, d’un sector que és vital i no només per a les comarques de Ponent, que sens dubte ho és, sinó que també per a tot Catalunya. Un dels eslògans de les manifestacions recents era clar: “La nostra fi és la vostra fam.” No es tracta només d’un lema reivindicatiu sinó que és l’anunci del que passarà si no s’adopten mesures i es donen solucions ben aviat.El Sant Jordi del teatreMés de 145 espais escènics de Catalunya, una dotzena dels quals de Ponent, es van afegir a la iniciativa Cap butaca buida que pretén convertir-se en una espècie de Sant Jordi de les arts escèniques per omplir les sales de teatre, almenys per un dia, superant així un rècord mundial. La campanya, impulsada per l’Associació d’Empreses de Teatre de Cataluya, 3Cat i Time Out, tindrà continuïtat l’any vinent. Però el seu veritable objectiu ha de ser fidelitzar un públic perquè vagi més sovint al teatre