Els rics també ploren, però menys
L’Audiència de Barcelona va fer pública dimecres la decisió de deixar en llibertat l’exfutbolista Dani Alves sota fiança d’un milió d’euros a l’espera de la sentència definitiva després dels recursos presentats. Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per violar una jove, abandonarà la presó quan aboni la fiança i entregui els seus dos passaports (brasiler i espanyol), per la qual cosa no podrà volar al Brasil ni a cap altra destinació. L’advocada del futbolista va presentar un recurs d’apel·lació contra la sentència de l’Audiència de Barcelona i va sol·licitar la posada en llibertat del condemnat fins que no hi hagi sentència ferma i així ho ha acordat finalment l’Audiència. El tribunal ha estimat que ha disminuït el risc de fuga i només l’obliga a comparèixer una vegada a la setmana. L’exjugador està al centre penitenciari de Brians 2 des del 20 de gener del 2023, per la qual cosa ha passat 420 dies a presó, ni la meitat de la pena amb què va ser castigada la seua provada agressió sexual a una dona en una discoteca de la capital catalana. Com és preceptiu, el tribunal li prohibeix atansar-se a menys de 1.000 metres de la víctima, del seu lloc de treball o els llocs que freqüenti la jove. Tampoc no s’hi podrà comunicar per cap mitjà fins que no existeixi sentència ferma. És evident que la Justícia espanyola, molt qüestionada per diferents conceptes i formes, té un Codi Penal al qual cenyir-se per jutjar els casos i que els atenuants o agreujants els decideixen els jutges partint del que consideren més oportú i, és d’esperar, just, però per als ciutadans corrents la posada en llibertat de Dani Alves després de passar amb prou feines any i mig a la presó és del tot vergonyant. Primer perquè és un violador condemnat i segon perquè la seua sortida de presó només és possible perquè té diners, concretament un milió d’euros, ja siguin seus o de la família Neymar, perquè ell té els comptes embargats per un altre litigi, en aquest cas familiar. No hi ha res que allunyi més els ciutadans de la res publica, en tots els seus estrats i maneres, que el fet de comprovar que amb diners es pot comprar absolutament tot, fins i tot la llibertat d’un violador. Depriment.
Dia Mundial de l’Aigua
El Dia Mundial de l’Aigua és una oportunitat per reflexionar sobre la necessitat d’adoptar pràctiques responsables sobre la gestió d’aquest bé i per promoure la conscienciació sobre els problemes relacionats amb el seu accés i ús equitatiu arreu del món. Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents i sense renunciar als nostres recursos hídrics, que han portat el progrés a Lleida i el Pirineu, hem de prendre les mesures necessàries per garantir el benestar comú amb menys consum.
