Canvi d’horari ineficaç
Com cada any, durant el 2024 hi haurà dos canvis d’hora a tot Espanya per passar de l’horari d’hivern a estiu i un altre per passar del d’estiu al d’hivern i que consisteixen a avançar o retardar una hora els rellotges, una vegada al març i una altra vegada a l’octubre. L’horari d’estiu es modificarà aquesta nit, quan a les 02.00 hores (horari oficial peninsular) s’hauran d’avançar les manetes fins a les 03.00 hores, per la qual cosa el dia tindrà 23 hores de durada, una menys. Inicialment l’objectiu d’aquest ajustament era adaptar les hores de llum solar a la jornada laboral general per, d’aquesta manera, estalviar energia i gastar menys electricitat en l’àmbit públic, però el debat sobre els pros i contres d’aquesta modificació creix a tot el món i ja hi ha molts països que no canvien l’hora i fa temps que Europa intenta establir-ne una de fixa, però no acaba d’aplicar-se. Pel que fa a l’estalvi energètic, diversos estudis estableixen que els seus beneficis econòmics mitjans no arriben als 6 euros per persona i any i sobre la seua eficiència també hi ha seriosos dubtes. En canvi, sí que s’han publicat moltes anàlisis mèdiques sobre la repercussió en el ritme biològic de les persones, des de desajustos en l’organisme com alteració del son, una cosa semblant al jet-lag després d’un vol de llarga distància. Per tant, si tota la comunitat científica i per descomptat la ciutadana estem d’acord en els ínfims avantatges i els múltiples inconvenients, ja seria hora de deixar un horari fix tot l’any.
Poca voluntat veïnal
Fa tres anys que la negativa del Govern d’Aragó a finançar la circulació entre Binèfar i Lleida de dos dels trens que històricament han cobert la ruta entre Saragossa i la capital de Ponent força una insòlita i onerosa situació: els maquinistes i els revisors d’aquests trens es veuen obligats a cobrir diàriament trajectes que sumen gairebé 260 quilòmetres en AVE i més de 80 amb taxi per garantir la circulació d’aquests combois. El desacord sobre la prolongació del trajecte, que des de fa tres anys finalitza al matí i arranca a la tarda a Binèfar en lloc de fer-ho a Lleida, com ocorria abans de la pandèmia, obliga també Renfe a assumir les despeses de la vigilància del comboi durant les gairebé vuit hores que està aturat a l’estació lliterana. Gastar aquest dineral per no voler ajudar a sufragar aquests trajectes, com sí que van fer en el seu dia la diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya amb el tren de la Pobla quan l’estat va decidir suprimir la línia, és no entendre ni valorar les sinergies poblacionals entre aquests municipis d’Aragó i Lleida, perjudicar els habitants de la seua comunitat i posar traves al bon veïnatge històric
