Assignatura pendent
Pitjor que els resultats acadèmics de l’informe PISA. Que la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV) hagi rebut només en el primer trimestre d’aquest curs 2023-2024 un total de 18 denúncies de possibles casos de violència en l’àmbit escolar en centres del pla de Lleida posa en evidència la gravetat d’un problema que, fins ara, se silenciava. D’aquests, la meitat (9) són per assetjament escolar i la resta, per maltractament a la infància i l’adolescència (5), per violència masclista (2), per racisme (1) i en un altre no s’especifica el motiu. Les xifres espanten, però sens dubte és important que tots els actors implicats en l’educació parlin obertament d’aquest fenomen i es fomentin les denúncies, en comptes de ser silenciades. Els casos registrats al pla de Lleida –cap correspon a centres del Pirineu– suposen un mínim percentatge dels 841 denunciats en el conjunt de Catalunya en el primer trimestre del curs, una xifra que suposa gairebé el doble dels 430 atesos durant el mateix període del curs anterior. L’augment pot reflectir que ara els estudiants se senten més ben atesos i denuncien més, però l’anomenat bullying és una plaga silenciosa que s’estén amb gran rapidesa. Les xarxes socials viralitzen un problema de conseqüències devastadores en etapes primerenques. Un 8,6% d’estudiants catalans reconeixen sentir-se assetjats a classe, i segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, el 6,2% de l’alumnat diu haver patit assetjament a Espanya. Són dades molt preocupants. Per això és bàsica la prevenció. Quatre centres de la demarcació participen en el programa d’innovació pedagògica #Aquíproubullying per prevenir, detectar i intervenir davant de l’assetjament escolar. Sens dubte, el camí a seguir. L’assetjament escolar és una assignatura pendent que com a societat hem d’esforçar-nos per aprovar amb caràcter d’urgència. Obrir el debat sobre l’ús del mòbil als centres de secundària ha estat un primer pas important. Toca seguir.
La Senyora de les Muntanyes
El 2004 es va trobar a la cova de Montanissell de Coll de Nargó la Senyora de les Muntanyes. En un pou de més de vint metres de profunditat es conservaven les restes de vuit individus de 3.500 anys d’antiguitat: una dona i un home adults, una jove d’entorn dels vint anys i cinc nens de diferents edats. A l’esquelet de la dona destacaven joies úniques: dos braçalets en espiral i una diadema de bronze. Aquestes restes es conserven al Museu Arqueològic de Catalunya, que vint anys després ha publicat un estudi exhaustiu sobre la troballa, encara molt desconeguda. L’arqueologia continua sent la parenta pobra del patrimoni
