La trista realitat del conflicte israelianopalestí

Quatre treballadors humanitaris estrangers i tres palestins afiliats a l’organització World Central Kitchen (WCK) van morir dilluns a la nit en un atac aeri israelià al centre de Gaza contra un comboi. L’ONG nord-americana, fundada pel xef espanyol José Andrés, va apuntar a Israel com a autor de l’atac, “malgrat haver coordinat les seues operacions amb l’exèrcit israelià”, i va assenyalar estar “devastada per la notícia”. En una inusual i ràpida assumpció de culpa, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va confirmar que va ser un “atac no intencionat” de les forces israelianes. Resulta molt desolador que set morts hagin impactat més en l’opinió pública internacional que els 33.000 que ja han perdut la vida des de l’atac terrorista de Hamas a civils israelians i la brutal resposta de Benjamin Netanyahu, arrasant Gaza i provocant la mort de milers de nens i civils palestins en un genocidi sense precedents en aquest anquilosat conflicte al Pròxim Orient. Perquè si salvatges van ser els assassinats de Hamas, probablement per frenar l’aproximació d’Israel a l’Aràbia Saudita a través de la mediació nord-americana, les massacres ordenades per l’actual govern israelià han anat molt més enllà. I el pitjor és que cap organisme internacional té ara com ara autoritat per buscar una solució a curt termini. El reconeixement de l’Estat palestí pel qual clama el Govern espanyol és ple de bones intencions, però és molt complicat de portar a la pràctica perquè Cisjordània està incrustada dins de l’actual estat d’Israel i una partició territorial només sembla possible sobre el paper. I EUA, àrbitre històric internacional de desenes de conflictes, no posarà en perill la seua aliança amb Israel per set morts més. Així de cruel i així de simple per a vergonya dels drets humans més fonamentals que l’ONU i el seu Consell de Seguretat poden repetir una i mil vegades, mentre que els qui podrien actuar es fan el desentès. Dur d’admetre, però real com la vida mateixa.

Autobús a Magraners

Polítics, urbanistes, mediambientalistes i tota mena d’experts clamen per allunyar els cotxes del centre de les ciutats, amb problemes d’aparcament i d’un volum de trànsit cada vegada menys assumible. I la realitat ens empeny per mil motius cap a aquesta situació, que difícilment és factible si no es disposa d’aparcaments dissuasius als afores de les poblacions i, per descomptat i més important, mitjans de transport ràpids, còmodes i assequibles per als ciutadans. El baixador al polígon del tren de la Pobla és una bona iniciativa, com ho és des d’ahir l’autobús llançadora directe de Magraners fins a l’estació de tren