Violència estructural
Els cossos policials van registrar l’any passat 268 casos de delictes contra la llibertat sexual a les comarques de Lleida, la qual cosa representa un increment del 36% respecte al 2022, quan n’hi va haver 197, segons el Balanç de Criminalitat del ministeri de l’Interior, com vam informar al nostre diari dimarts passat. Hi va haver dos crims de violència masclista a Balaguer i Torallola i la sensació general, avalada per les xifres, és que aquests tipus de delictes masclistes no fan més que augmentar i que no sabem, com a societat, articular els mecanismes per frenar-los. La detenció per part dels Mossos d’un home acusat de matar el seu fill de 5 anys i ferir greument la mare del menor a Bellcaire d’Empordà i la sospita de la policia que va deixar viva la mare perquè patís per la mort del menor, un cas evident de violència vicària, no fa més que confirmar la premissa de la barbàrie emocional que suposa la violència de gènere, que sens dubte s’està convertint en una les xacres més grans de les societats democràtiques. Les múltiples violències que s’exerceixen contra les dones són visibles, però la tolerància col·lectiva impedeix posar-los fre: prostitució, tràfic de persones, assetjament sexual, bretxa salarial, agressió sexual fora i dins de les relacions de parella, cops, destrucció moral, humiliacions, tortura. La violència vicària és la més cruel i despietada perquè causa un dany irreparable al nen i destrueix la dona. Més de 40 nenes i nens han estat assassinades/ts pels seus pares biològics o parelles o exparelles de la mare des que el 2013 es va començar a comptabilitzar aquest tipus d’assassinats, l’objectiu dels quals és destruir les mares per sempre. La prostitució i sobretot el proxenetisme són una altra evidència palmària de l’abús per raons de gènere que pateixen les dones que es veuen forçades a vendre el seu cos per tercers. L’operació dels Mossos d’ahir a Lleida amb 12 detinguts (11 dones i un home) va destapar precisament una xarxa d’estafa a l’administració que consistia a contractar drogoaddictes per simular violència de gènere i aconseguir així papers de forma ràpida per a aquestes dones, totes marroquines, perjudicant les milers de víctimes que pateixen de veritat aquesta xacra.
La caiguda de WhatsApp
WhatsApp va patir dimecres a les 20.00 hores una caiguda que va durar una mitja hora i que va afectar tothom, no podent els usuaris ni enviar ni rebre missatges. En aquell període de temps les altres aplicacions de missatgeria van tenir una pujada excepcional i les queixes van col·lapsar la pàgina d’incidències. La conclusió és evident: la dependència de milions de persones de les xarxes socials podria, si fallessin per un període llarg de temps, paralitzar innombrables activitats i desestabilitzar mig planeta. Per reflexionar.
