Residències, present i futur

Segons l’últim padró municipal, a Espanya hi ha 47.780.000 habitants, dels quals prop del 20 per cent són majors de 64 anys, el 65,1% tenen entre 16 i 64 anys i la resta, 15,8%, són menors de 16, amb una proporció molt similar a Lleida i resta de Catalunya. Aquestes dades demogràfiques ens condueixen a una realitat de ciutadans cada vegada més envellits amb els conseqüents canvis econòmics i socials que aquesta situació comporta i comportarà. I una de les premisses obligades és assegurar el benestar col·lectiu dels nostres avis, una vegada han conclòs el seu període laboral. És evident que el pagament de les pensions i una xarxa d’activitats personals i col·lectives és bàsic perquè la tercera edat s’afronti amb la qualitat merescuda, però darrere la primera part encara activa dels jubilats, ve una altra en la qual cal assegurar el confort i les cures i per a això les administracions tenen l’obligació de millorar l’actual model de residències, que la passada pandèmia va quedar més que comprovat que té molts dèficits, sobretot de personal i atenció. Quan una persona necessita accedir a una residència de la tercera edat, comença el pas de buscar el centre més adequat d’acord amb les seues necessitats. Per això és fonamental conèixer els tipus de residències que hi ha i els tipus de places que existeixen, així com les principals diferències que hi ha entre elles. Després de la covid, la Generalitat va assegurar que s’estava treballant en un model més humà i personalitzat, però ja som al 2024 i pocs canvis, a excepció de casos concrets de residències molt actives, s’entreveuen. Ahir l’Ateneu Cooperatiu La Baula va celebrar un debat molt interessant sobre models alternatius als geriàtrics actuals per garantir aquesta vellesa digna, però sense els ressorts econòmics de l’administració aquestes variacions només seran possibles per a gent amb recursos econòmics superiors a la mitjana o en institucions que tinguin al capdavant persones molt implicades i es tractaria que aquest benestar arribés a tota la població. El canvi ha de ser general.Parelles de fetLes parelles de fet no tenen els mateixos drets i obligacions que el matrimoni. No obstant, són cada vegada més les CCAA que proven d’equiparar aquests drets, com és el cas de Catalunya, encara que el Constitucional en el seu afany de vetar iniciatives heterogènies a l’Estat, podria deixar desemparades milers de parelles. El matrimoni està regulat pel Codi Civil espanyol, per això, els drets d’un matrimoni són els mateixos a tot el territori estatal, però amb les parelles de fet no passa el mateix i el Tribunal Constitucional amenaça drets consolidats a Catalunya