Una cistella cada vegada més costosa

Els preus dels aliments bàsics van pujant d’una forma gradual i imparable, la gran part de vegades no en la mateixa proporció que l’augment dels salaris. La setmana passada, l’informe Construint la cistella de la compra que elabora Kantar Worldpanel quantificava aquest increment: ni més ni menys que el cost de la cistella bàsica de la compra s’ha incrementat un 47 per cent en només quatre anys. Per arribar a aquesta conclusió, l’estudi inclou productes pràcticament imprescindibles a totes les llars com són oli, arròs, cafè, detergent i galetes. Per posar uns exemples clars, només cal recordar com ha pujat el litre de l’oli d’oliva, al passar dels poc més de sis euros el gener del 2023 fins a arribar un any després als gairebé deu, encara que els últims dies el preu s’ha reduït lleugerament en origen. I si l’oli ha arribat a uns nivells de rècord, ara sembla que li toca el torn al cafè. Un pot de 200 grams d’aquest or negre soluble sortia fa menys d’un any per menys de 5 € i ara es paga com a mínim a 6,65. I els expressos als bars també han seguit la mateixa tònica. En aquest sentit, els analistes auguren que l’escalada rècord de fins un 120% més en els preus del cacau, i per tant del xocolate, i el cafè podria continuar, impulsada per condicions climàtiques adverses i expectatives de demanda. Davant d’aquest panorama no és estrany que el consumidor opti cada vegada més per les marques blanques, que ja suposen la meitat de la cistella de la compra. I de segur aquesta tendència anirà cada vegada més a l’alça.Pròxim Orient, un polvoríL’atac iranià de la nit de dissabte contra Israel, amb centenars de drons que van tardar “diverses hores” a arribar a la seua destinació i, per tant, poca efectivitat van tenir, no fa més que alimentar la tensió que des de fa mig any viu el Pròxim Orient. L’Estat hebreu, amb un sofisticat sistema de protecció tecnològic per evitar agressions d’aquest tipus i amb l’ajuda dels Estats Units i la Gran Bretanya, entre d’altres, va magnificar els mínims danys causats (el 99% de drons van ser desactivats i només una nena va resultar ferida) i s’ho va prendre pràcticament com una declaració de guerra, a la qual pretén donar una resposta més que contundent. És igual que l’actuació iraniana respongui a un atac previ d’Israel l’1 d’abril contra el consolat de Teheran a Damasc, que va causar la mort de sis sirians i set membres de la Guàrdia Revolucionària iraniana. Buscar culpables és inútil però el que queda clar és que la regió, més que castigada, serà la que patirà encara més les conseqüències d’aquesta desraó i qui sap si aquestes conseqüències no arribaran a molts altres indrets del món