Un filtre necessari per estudiar Educació

Més de 5.100 alumnes catalans, mig miler dels quals de les comarques de Lleida, es van examinar dissabte passat de les Proves d’Aptitud Personal (PAP) per poder accedir a un grau d’Educació. Consten de dos parts, una que avalua les competències comunicatives i el raonament crític i l’altra, la competència logicomatemàtica. La primera valora la capacitat d’interpretar i comprendre documents escrits, saber sintetitzar la informació i l’habilitat d’expressar arguments de manera clara per escrit de forma ben estructurada i utilitzant les paraules adequades. La segona fa el mateix amb la capacitat d’emprar coneixements matemàtics per resoldre exercicis i problemes i per analitzar els resultats obtinguts de forma raonable. Per aprovar-les, cal tenir una mitjana d’almenys un 5 entre ambdós, sempre que en cap de les dos la nota no sigui inferior a 4. Aquest filtre previ per accedir als graus d’Educació, que s’afegeix al de la selectivitat, es va implantar el 2017 amb l’objectiu de garantir que els estudiants que vulguin cursar aquestes titulacions, és a dir, els futurs mestres, acreditin una base lingüística i prou matemàtica perquè, al llarg de la carrera, puguin adquirir les capacitats necessàries per ser bons docents, tenint en compte que aquests dos àmbits són bàsics per ensenyar l’alumnat a Infantil i Primària. Totes les universitats catalanes que imparteixen graus d’Educació exigien superar les PAP com a requisit obligatori per poder matricular-s’hi, però els dos últims cursos les tres privades –Ramon Llull, Internacional de Catalunya i la de Vic– han deixat de fer-ho. D’aquesta forma, alumnes que les hagin suspès hi poden iniciar una titulació d’Educació, encara que les hauran de superar al llarg de la carrera. En la seua condició de privades, són lliures de fer-ho, però crida l’atenció que adoptin aquesta mesura quan l’últim informe PISA constata que el nivell de l’educació a Catalunya està no només molt per sota de la mitjana dels països de l’OCDE, sinó a la cua d’Espanya. Remuntar aquesta situació passa per moltes mesures, i una, i no la menor, és aconseguir que hi hagi bons mestres. Cal treballar per augmentar el seu prestigi social i millorar-ne les condicions econòmiques i, alhora, garantir que la formació dels docents és adequada i exigent. S’han de tenir clares dos coses: que les etapes d’educació Infantil i Primària constitueixen la base de l’aprenentatge per a totes les persones i que no tothom val per ensenyar. Per això no està de més que hi hagi filtres que contribueixin a garantir que els que vulguin dedicar-se a aquesta professió tenen les capacitats indispensables per fer-ho, i dominar el llenguatge oral i escrit i les operacions matemàtiques essencials en són dos, i s’han d’exigir ja d’entrada.