Habitatge públic a més de regular el mercat

Dos de cada tres habitants de les comarques de Lleida viuran en municipis que tindran límits a l’import dels lloguers després d’haver estat declarats de mercat residencial tensionat. Inicialment, la Generalitat va aprovar aquesta qualificació per a deu –Lleida ciutat, Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Guissona, Solsona, la Seu d’Urgell, Tremp i Sort–, que va entrar en vigor fa un mes, després de la publicació al Butlletí Oficial de l’Estat, i aquesta setmana ha iniciat els tràmits per incloure’n onze més: Vielha, el Pont de Suert, Bellver de Cerdanya, Artesa de Segre, Ponts, Almacelles, Alpicat, Alcarràs, les Borges Blanques, Bellpuig i Linyola. El Conselh d’Aran havia sol·licitat que s’apliqués a tota la Val, la qual cosa de moment no és possible perquè la llei, que és d’àmbit estatal, només ho permet als municipis de més de 2.000 habitants. A tot Catalunya, seran 271 les localitats en aquesta situació, ja que a les 140 en les quals ja està en vigor se’ls sumaran 130 més. Aquesta declaració comporta que el preu dels nous arrendaments no podrà superar l’import del dels darrers cinc anys, una vegada aplicada la clàusula d’actualització anual. Si es lloga per primera vegada o no ha estat al mercat durant l’anterior lustre, llavors no pot superar l’índex de referència estatal, que fixa unes quantitats màximes en funció de la zona del municipi en la qual es troba el pis, el seu estat o la seua antiguitat, entre altres característiques. Així mateix, si el propietari és un gran tenidor (empresa o particular titular de cinc o més immobles en municipis tensionats), l’import tampoc no podrà sobrepassar el d’aquest índex. El preu dels lloguers ha pujat en els últims anys de forma molt notable, especialment a les grans ciutats, però també a nivell general, com prova el fet que a la província de Lleida hagi augmentat una mitjana del 6,6% només el 2023. Això fa necessari adoptar mesures que garanteixin que no acabi sent una barrera insalvable per a l’accés a l’habitatge, així que establir límits que evitin contractes abusius és una bona iniciativa. Ara bé, les administracions, especialment la Generalitat i el Govern central, haurien d’assumir la responsabilitat de promoure la construcció d’habitatge públic assequible, que fa temps que han deixat totalment aparcada. Cal regular el mercat residencial, cal obligar que els grans fons o la Sareb adeqüin d’una vegada els milers d’habitatges que tenen buits i els destinin a lloguer social, però també cal disposar de prou parc públic residencial per poder atendre situacions a les quals el mercat privat no dona resposta, com per exemple pisos per allotjar persones i famílies que no comptin amb ingressos per afrontar un lloguer encara que aquest es trobi dins dels paràmetres de l’índex de referència.