La imperiosa necessitat de les energies renovables
La tècnica de barrejar la generació d’energia renovable amb agricultura sostenible va ser descrita originalment per Adolf Goetzberger i Armin Zastrow el 1981. Tanmateix, no va ser fins fa una dècada, amb els estudis de rendiment del francès Christophe Dupraz i el seu equip, quan l’interès per aquesta modalitat va començar a prendre rellevància. Segons aquests estudis, els sistemes agrovoltaics augmenten la productivitat global de la terra del 35 al 73 per cent. Aquest concepte barreja de forma natural l’ús sostenible de les terres de cultiu amb la generació d’energia renovable, habitualment en forma d’energia solar/fotovoltaica. Lleida va estrenar dimecres la primera finca agrícola que uneix cultius i energia solar. Es tracta de la instal·lació agrovoltaica experimental que l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha habilitat a Mollerussa. Combina fruiters i una estructura metàl·lica amb plafons dissenyada no només per generar electricitat, sinó també per protegir els arbres. La finca experimental de Mollerussa té una extensió de 2.880 metres quadrats amb pomeres de les varietats golden i gala. S’hi proven dos tipus d’instal·lacions solars: una amb plafons translúcids que permeten el pas de la llum solar i una altra amb plaques fotovoltaiques mòbils, l’orientació de les quals varia per dosificar la llum que reben els arbres. Vivim temps de canvi climàtic, en els quals fomentar energies alternatives ja no és un experiment, sinó una imperiosa necessitat, perquè Catalunya va al darrere de la mitjana espanyola en aquestes produccions verdes que han de complementar i algun dia substituir completament els combustibles fòssils. Aigua en tenim, i és ineludible també impulsar-ne l’ús sostenible sense renunciar a les produccions agroramaderes, que han estat i són la principal aportació econòmica de les comarques de Lleida. Però els reptes del present obliguen a projectar racionalitat i tecnologia punta en cada procés productiu i els sistemes agrovoltaics són una excel·lent realitat.
Lex artis
El Jutjat Penal 2 de Lleida ha absolt la doctora de l’Arnau jutjada per fer transfusions de sang a un pacient testimoni de Jehovà el dia 21 de juliol del 2016. El jutge determina, entre altres punts, que la facultativa no va tenir “cap acte lesiu envers el pacient”, ni va exercir mala praxi, ni li va causar cap lesió física ni psicològica. Tant el jurament hipocràtic com la lex artis obliguen a respectar les decisions dels pacients, però si corren el risc de morir han de firmar un protocol, la qual cosa no es va fer en aquest cas, perquè la principal missió de la doctora era salvar-li la vida.
