Una doble mala gestió de la funció pública
Totes les administracions –la local, les autonòmiques i la central– i institucions públiques com les universitats han hagut de convocar en els últims anys processos per convertir en funcionaris desenes de milers d’interins que portaven més de tres anys ocupant una plaça pública. Va ser una mesura imposada per la Unió Europea, ja que l’abús endèmic de la contractació temporal en el sector públic a Espanya contravé la normativa comunitària. L’existència d’un gran volum d’interins va ser el resultat d’una dècada en què la convocatòria de concursos oposició per accedir a la funció pública va quedar reduïda al mínim arran de les retallades aplicades per la crisi econòmica. En lloc de cobrir places de funcionari, que generen una partida estructural en els pressupostos, el que feien les administracions era recórrer a la contractació de personal temporal. Una mala gestió que va provocar que molts interins arribessin a estar fins a més de deu anys en una plaça pública. Per corregir-ho després de l’ordre de la UE, les institucions van convocar processos d’estabilització basats en concurs de mèrits. Però el que malament comença, malament acaba. D’una banda, persones que portaven molts anys en aquesta situació s’han quedat sense plaça, i una nova sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea el febrer passat obre la porta que hagin de passar a ser fixos, tot i que aquesta qüestió continua oberta. De l’altra, entre els que sí que s’han convertit en funcionaris, hi ha qui ho ha aconseguit perquè el mal funcionament de la gestió pública els ha permès anar acumulant anys com a interins malgrat que el seu treball deixava molt a desitjar. El cas del mestre d’Infantil que reclama 300.000 euros a Educació per assetjament laboral, després que en l’última dècada hagi estat objecte de protestes per part de famílies de quatre col·legis de les comarques de Lleida que no volien que fes classes als seus fills, és molt il·lustratiu. També comptava amb informes negatius de directors d’escoles i d’Inspecció, però quan Educació el va expulsar de la borsa d’interins, la justícia ho va revocar argumentant que la normativa vigent obliga que aquesta avaluació tingui lloc quan el docent s’incorpora per primera vegada per cobrir una vacant, no quan ja fa lustres que ho fa, malgrat que la sentència no qüestionava la valoració negativa de la seua tasca. Tot això porta a la conclusió que la millor forma d’evitar tant els perjudicis per l’excés d’ocupació temporal com per assegurar que els funcionaris compleixin els requisits necessaris per al seu treball és que les administracions convoquin periòdicament concursos oposició que garanteixin els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, que apliquin el període de prova a les incorporacions temporals i analitzin si és necessari també per als nous funcionaris.
