Llibres, roses.. i polítics
Pendents del cel i morts de fred però, un any més, va valer la pena. Fins que la pandèmia no ens va robar el mes d’abril no vam ser conscients del tot de l’absoluta meravella que suposa Sant Jordi. Dedicar un dia a l’any a regalar-nos llibres i roses diu molt al nostre favor. A Lleida, l’epicentre de la festa va tornar a ser la rambla Francesc Macià. Res a objectar. El primer any es va fer per necessitat –restriccions sanitàries per la covid-19–, però l’èxit va ser tan rotund que l’excepció s’ha convertit en regla. És veritat que la resta de la ciutat queda una mica al marge de la festa, però la concentració de llibreries i floristeries al llarg del passeig ha estat un encert. Més còmode també per als escriptors de quilòmetre zero, que es multipliquen per arribar a temps a totes les firmes programades. Amb l’excepció de Carles Porta, que arrasa amb Tor, foc encès, ells no són mediàtics i piquen molta pedra per fer-se un lloc a la llista dels més venuts, un rànquing que aquest any es farà esperar. Les presses van fer que l’any passat es donés com a guanyadora de la jornada Gemma Ruiz per Les nostres mares, si bé en el recompte oficial es va imposar Xavier Bosch per 32 de març. Una anècdota. Van ser dos dels llibres més sol·licitats. I així s’ha fet constar aquest any: no s’han donat a conèixer els més venuts, sinó els més demanats pels lectors. No és la primera vegada que se celebra un Sant Jordi sense rànquings. Hi ha qui ho reivindica davant de la creixent mercantilització de la festa. Però no pot ignorar-se que la diada mou xifres milionàries i que en algunes llibreries les vendes poden suposar el 30% del total de l’any. A Lleida, de nou, els lectors de casa han tingut avantatge. Si l’any passat la gran sorpresa va ser Sabó de casa, el debut literari de Montse Vendrell, aquest any El caso de las almendras garrapiñadas, del també novell Francesc Baena, ha posat de manifest que no hi ha millor promoció que el boca-orella. Sempre amb la vènia de Montse Sanjuan, que ha donat un respir a la sergent Anna Grimm per escriure La nosa, una novel·la ambientada en diferents poblacions del pla de Lleida entre els anys quaranta i finals dels vuitanta del segle passat. Fer-se un lloc entre gegants com Joël Dicker o Gabriel García Márquez té mèrit. L’èxit de tots el fan possible, especialment, les lectores. I és que les dones suposen el 69% de la població que llegeix. A tenir en compte. I no només de llibres viu Sant Jordi. Les roses, malgrat l’etern intrusisme, són l’altre 50% de la festa. Això sí, amb el permís dels polítics. Com cada diada que coincideix amb període preelectoral, ahir, tots els partits que es presenten a les eleccions del 12 de maig van muntar parades. Una altra cosa és que la promoció de la llengua i de la producció editorial catalanes tingui algun pes en els respectius programes electorals.
