Sis segles d’infàmia
“No eren bruixes, eren dones.” El 2021 la revista especialitzada en temes d’història Sàpiens va posar en marxa una campanya per reivindicar una infàmia que va causar centenars de víctimes a les comarques de Lleida. Tot va començar el 1424, fa 600 anys. El document més antic conservat a Europa en el qual es regulava la bruixeria es va escriure a les Valls d’Àneu fa 600 anys. Aquest estiu, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, el festival Dansàneu i la Universitat de Barcelona recordaran l’efemèride amb un congrés internacional coordinat per l’historiador Pau Castell. És una iniciativa per reconèixer la singularitat històrica i el pes jurídic del text original del Pirineu, així com per restituir la memòria de les dones objecte de repressió. Una iniciativa necessària perquè la revisió del fenomen històric de dones acusades de bruixeria ha permès constatar les violències patriarcals que existien sobre aquestes dones, que simplement van ser castigades perquè eren diferents, ja fos perquè tenien poc suport comunitari, perquè eren pobres, velles, forasteres o perquè eren curanderes. L’última bruixa que va morir a la foguera a Catalunya va ser Teresa Guàrdia, coneguda en Biosca amb el sobrenom de la Baquiol. Exercia de llevadora i se la va culpar de la mort del primogènit d’una família important de la població. Acusada de bruixeria, va ser cremada viva pels seus propis veïns, que es van prendre la justícia per la seua mà el 1806. El llavors rector de Biosca, Antonio Gatuelles, va intentar impulsar un procés acusatori contra els autors, però no va prosperar i la mort de la Baquiol va quedar impune. Tots els casos documentats són esborronadors. L’editor de Bellpuig Isidor Cònsul va documentar una carnisseria que va tenir lloc a la Ribagorça aragonesa, d’on era originari. El 1980 unes obres al campanar de les Paüls van treure a la llum arxius de gran valor històric datats entre els anys 1576 i 1636. Ocult entre llistes de despeses i relacions d’impostos hi havia tota la paperassa que es va generar el 1593 arran d’un judici contra 28 dones de les Paüls, Alins, Suïls, Perafita, Villarué i Espés, que van acusar de bruixeria. Vint-i-quatre van ser assassinades. Unes penjades i altres cremades vives. L’exercici de memòria que es posarà en marxa a Àneu, liderat per Ferran Rella, serà també un acte de desgreuge contra totes aquestes dones, que no bruixes.En suspensEls analistes polítics no s’atreveixen a aventurar què pot passar avui. Pedro Sánchez decidirà, després de cinc jornades de reflexió, si dimiteix. Crides a la calma davant de la perspectiva d’un horitzó polític molt incert en plena campanya catalana
