Creixement econòmic
El creixement econòmic en el conjunt de l’Estat espanyol ha superat les expectatives fins i tot del Govern i s’ha situat com el país que més va créixer el 2023 entre els grans de la Unió Europea. Així doncs, el producte interior brut (PIB, l’indicador que mesura l’activitat econòmica) d’Espanya va pujar de mitjana un 2,5% l’any passat, segons dades publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), reforçades en aquest primer trimestre amb un creixement del 0,7%. La xifra anual es troba una dècima per sobre del pronòstic inicial del Govern de l’Estat, que havia previst tancar l’any amb un 2,4% de millora, i multiplica per cinc la mitjana de creixement dels països de la zona euro, que va ser del 0,5%, segons dades oficials d’Eurostat, l’agència comunitària d’estadística. De fet, l’economia alemanya, la més gran de la Unió Europea, va tancar el 2023 amb una caiguda del -0,2%, mentre que el PIB de França i Itàlia va augmentar respectivament un 0,9% i un 0,6%. La demanda interna explica el fort increment, que té lloc en un context complicat marcat encara per la inflació –tot i que el 2023 el creixement dels preus es va moderar–, la incertesa provocada pels conflictes d’Ucraïna i Gaza, alentiment de l’economia xinesa i les pujades dels tipus d’interès aprovades per la majoria de bancs centrals, inclòs el Banc Central Europeu. Per sectors, la indústria va empènyer el carro del creixement amb un increment de l’activitat del 2,3% en un trimestre, mentre que la construcció va augmentar un 1,2%. Per contra, els serveis es van mantenir gairebé plans, amb un augment del 0,1%, mentre que l’activitat del sector primari va ser la que més va créixer, amb un 5,3%. Evidentment, Catalunya i la seua elevada aportació al PIB espanyol són una de les claus d’aquestes bones xifres, així com atenció especial mereix el creixement del sector agroramader, el de més empenta de tota l’economia, la qual cosa és una bona notícia per a Lleida, les xifres d’exportació de la qual ja han estat excel·lents i els seus pagesos i ramaders fa molt de temps que reivindiquen ajuts per mantenir aquest teixit vital per a Ponent i el Pirineu. És evident que no tot són bones notícies, perquè l’índex de risc de pobresa es manté sobre el 25% i cada vegada caldran més treballadors per mantenir el pagament de les pensions en una societat envellida, com va advertir ahir mateix el Banc d’Espanya. Però demostrada l’empenta i vitalitat de les empreses, només falta que la classe política sàpiga acompanyar, guiar i equilibrar la riquesa que es crea i adaptar-la a les noves necessitats laborals, educatives i culturals a les quals la revolució digital i tecnològica ens obliga. Són temps de canvis en tots els sentits i que el futur sigui esperançador depèn de molts factors, però sens dubte l’econòmic és el de més repercussió en la resta.
