El món laboral que ve
L’elevat preu de l’habitatge, de la cistella de la compra i, en general, l’encariment del cost de la vida estan fent que cada vegada hi hagi més treballadors que no arribin a final de mes. El nombre de lleidatans que es troben en aquesta situació no deixa d’incrementar-se i en tan sols mig any el percentatge ha passat del 24 al 31%, segons dades de l’UGT. És per això que ahir, Dia del Treball, els sindicats van reclamar al carrer salaris dignes i una reducció de la jornada laboral que ajudi a millorar la qualitat de vida dels treballadors. Si bé és cert que les dades de l’atur han millorat en els últims anys, no és menys veritat que existeix més ocupació però amb borses exageradament grans de treball de poca qualitat i mal remunerat. Vivim en plena revolució digital i robòtica i està clar que la realitat que ve obligarà a grans canvis en el món laboral, que tant UGT com CCOO i la resta de sigles han de tenir molt en compte si volen continuar encapçalant i representant els treballadors. Així, segons conclusions del World Economic Forum, el 75% de les empreses planegen adoptar noves tecnologies tals com el big data, la robòtica, el cloud computing i ni més ni menys que la intel·ligència artificial. Aquesta adopció irrompria i canviaria la lògica laboral per complet, en la qual si dividim aquest 75% d’empreses en dos grups, tindríem, d’una banda, un 50% que considera que l’impacte net serà positiu, mentre que el 25% restant pensa que implicarà una pèrdua de llocs de treball. Que es perdran feines producte de l’adopció tecnològica és evident, però aquest mateix canvi generarà nous llocs de treball que compensarien en part els perduts, però això ens portaria a una pregunta: les persones estan capacitades, preparades, llestes per a aquesta revolució, per a aquests llocs de treball? La resposta és, clarament, no. La conclusió, per tant, és evident: la ciutadania haurà d’estar cada vegada més preparada per optar a llocs de qualitat, decentment remunerats, i els qui no pugin a aquest tren es veuran abocats als sectors de serveis o primaris, amb sous més precaris. La clau perquè aquesta segmentació de la societat no sigui encara més injusta del que ja és avui rau a fomentar alhora que la tecnologia les habilitats cognitives, les que més van créixer últimament, a causa de com de necessari que s’està fent tenir persones capaces de resoldre problemes complexos, en especial en un món en constant canvi i ple d’incerteses emocionals. Habilitats socioemocionals i professions lligades a la creativitat, el lleure, la psicologia, la salut mental, el medi ambient, la tercera edat, el comerç, la infància, l’esport, la gestió de grups i la vida quotidiana, etc. I en aquesta transició es necessitaran sindicats forts i una administració preparada per evitar desigualtats socials.
